El dilluns dia 3 de Febrer de 2014,va tenir lloc a la sala Joan Coromines de l’Insitut d’Estudis Catalans la
lectura dramatitzada del Sainet en 1 acte de Santiago Rusiñol: «A
ca l’Antiquari». Amb aquest acte,
promogut per Amics de l’Art Romànic i presentat per Sandra Cabrespina una de
les seves codirectores, s’ha volgut recuperar aquesta peça que es publicar el
1917, poc abans del seu gran èxit amb L’Auca
del Sr. Esteve i que es va representar al teatre Novedades el 6 de febrer de 1917.
No és pas una de les seves obres més conegudes i mereixia ser recuperada.
Plena d’humor i ironia, aquesta obra s’ocupa del món del col·leccionisme fent
un retrat dels drapaires esdevinguts antiquaris, dels “coneixedors” fanàtics de l’art d’un o altre segle, del valor de la
pols o del corc, d’estafadors més o menys entranyables i d’algun artista mort
de gana.
Plena d’humor i ironia, aquesta obra s’ocupa del món del col·leccionisme fent
un retrat dels drapaires esdevinguts antiquaris, dels “coneixedors” fanàtics de l’art d’un o altre segle, del valor de la
pols o del corc, d’estafadors més o menys entranyables i d’algun artista mort
de gana.
L’obra teatral de Santiago Rusiñol és una part important de la seva creació
literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura
catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que
proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de
l’artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot
considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats
parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on
les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on
el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les
relacions socials.
literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura
catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que
proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de
l’artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot
considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats
parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on
les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on
el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les
relacions socials.
Sota el nom de Cornucòpies Teatre,
s’apleguen un grup d’artistes maresmencs de trajectòries diverses, actors
aficionats que hi posen tot l’esforç, la il·lusió i la professionalitat per
donar una versió digna, entenedora i divertida de l’obra del genial autor.
s’apleguen un grup d’artistes maresmencs de trajectòries diverses, actors
aficionats que hi posen tot l’esforç, la il·lusió i la professionalitat per
donar una versió digna, entenedora i divertida de l’obra del genial autor.
El repartiment va ser el següent:
SRA.
DIONISSIA: Montse Masó
DIONISSIA: Montse Masó
CLARETA: Candi Pérez
SR.
SEBASTIÀ: Josep Gargallo
SEBASTIÀ: Josep Gargallo
ISIDRET: Jordi Porta
SR.
PEDROL: Pep Fité
PEDROL: Pep Fité
SR.
RIFÀ: Miquel Esquerra
RIFÀ: Miquel Esquerra
SR.
MUNTANER: Francesc Jordán
MUNTANER: Francesc Jordán
SR.
PALAU:
PALAU:
SR. BARÓ: Boi Pera
LOCAL D’ASSAIG CEDIT PER Ernest Paletilla.
DIRECCIÓ: Sandra Cabrespina i Montse Masó
 |
| Sandra Cabrespina, codirectora de Cornucòpies teatre presentant l’obra |
 |
| D’esquerra a dreta: Montse Masó; Josep Gargallo; Candi Pérez; Jordi Porta; Pep Fité; Boi Pera; Miquel Esquerra; Francesc Jordán |
 |
| Drets d’esquerra a dreta: Candi Pérez; Josep Gargallo; Montse Masó i assegut Jordi Porta |
 |
| D’esquerra a dreta: Boi Pera; Montse Masó; Miquel Esquerra; Pep Fité i Francesc Jordán |