El passat diumenge 3 d’abril de 2011 es va celebrar la II trobada d’Amics de l’Art Romànic. Aquest cop va estar organitzada per l’entitat Amics del Romànic del Berguedà. L’acte de benvinguda es va realitzar al monestir de Santa Maria de Sarrateix. Es tracta d’una església romànica que formava part de l’antic monestir de Serrateix (municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà). Del cenobi, que donà peu a la formació del poble de Serrateix, se’n coneixen notícies des del segle X (hi ha una primera donació documentada el 941). L’any 977, hi hagué la consagració de l’església per Guisad bisbe d’Urgell i una important donació comtal, del comte Oliba de Cerdanya i del seu germà el comte-bisbe Miró. Després d’aquesta donació fundacional, el monestir va rebre nombroses cessions de terres i drets, sobretot als comtats de Berga i de Cerdanya. L’església actual és romànica, de les darreries del segle XI, i la seva planta és en creu llatina. Originàriament tenia tres absis dels quals només en resta el central. Tant l’església com el conjunt monàstic foren reformats amb addicions gòtiques (la torre del campanar),barroques (la sala capitular) i neoclàssiques (el claustre). Actualment consta d’una àmplia i llarga nau, amb absis semicircular, amb l’encreuament d’un transsepte, ampliat per dues capelles laterals. Seguidament es va poder visitar l’església romànica de Sant Pau de Caserres, situada a uns 4 km. de la població de Caserres a la comarca del Berguedà. Per disposició del comte Miró, aquesta església va ser consagrada en l’any 907 pel bisbe d’Urgell Nantigís i va ser dedicada a Sant Pau, bisbe de Narbona (França). Com era habitual en l’època va rebre nombroses donacions. Va mantenir el caràcter parroquial fins a finals del segle XIX. L’església consta d’una nau amb un altar presbiteral semicircular en la seva capçalera, amb dues capelles que marquen un transsepte en planta. La nau es troba coberta per una volta de canó apuntada i l’absis amb una de quart d’esfera. La porta d’entrada, té tres arcs en gradació de mig punt; el més exterior està decorat amb sanefa escacada i el sostenen dues columnes amb capitells tallats, els quals van ser substituïts modernament, seguint l’estil romànic. Una pintura mural, amb temàtica del pecat original i del judici final, decorava l’arcosoli del presbiteri i actualment és al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L’any 1979, durant unes obres de restauració, es van trobar altres fragments que es poden observar “in situ”. En aquests s’hi representa el pesatge de les ànimes (psicòstasi) amb la figura d’un dimoni amb cap de brau sostenint una balança . Per l’estil del conjunt es daten en la segona meitat del segle XIII.
Després de dinar es va fer els comentaris de l’emblemàtic monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera església consagrada d’aquest monestir data de l’any 983. Durant el segle XI es van afegir a les naus laterals dues absidioles semicirculars, les restes es van trobar a les excavacions dels anys 1980 . La reforma més important es va produir en el segle XII, amb la qual es va afegir entre les absidioles un cos rectangular a manera d’absis central, es va construir una tribuna a la meitat de la nau central i sota aquesta, es va rebaixar fins a formar una cripta que es comunicava amb el temple per diverses escales. Després d’altres reformes als segles XVIII i XIX, l’església que s’ha conservat té la meitat de dimensions que l’original, amb planta quadrada i dividida a dos nivells, el superior amb dues naus i l’inferior amb tres naus cobertes amb voltes d’aresta. La planta alta s’utilitza per al culte i la nau central té una volta de canó amb diverses finestres d’arcs de mig punt. Del claustre i les dependències monacals solament hi ha vestigis dels murs i les seves estructures.
L’acte va acabar amb un concert ofert amb la gentilesa de l’entitat organitzadora i amb una foto de grup.
