El passat dilluns 4 de març de 2013, a la
sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la
conferència «Josep
Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme» dins el cicle L’excursionisme
científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Francesc
Roma i Casanovas, professor del Departament de
Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos
estudis sobre el món de l’excursionisme.
sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la
conferència «Josep
Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme» dins el cicle L’excursionisme
científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Francesc
Roma i Casanovas, professor del Departament de
Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos
estudis sobre el món de l’excursionisme.
En la
conferència es va centrar més en les facetes de Mn. Josep Gudiol (1872-1931)
vinculades a l’excursionisme científic, que no en altres aspectes desvinculats
de l’objectiu del cicle. Estava molt ben relacionat amb la cúria diocesana de
Vic i era proper als bisbes Torres i Bages i Morgades i al canonge Collell.
conferència es va centrar més en les facetes de Mn. Josep Gudiol (1872-1931)
vinculades a l’excursionisme científic, que no en altres aspectes desvinculats
de l’objectiu del cicle. Estava molt ben relacionat amb la cúria diocesana de
Vic i era proper als bisbes Torres i Bages i Morgades i al canonge Collell.
L’activitat de
Mn. Gudiol es va centrar a partir del 1891 en la creació d’un museu diocesà
vinculat a la catedral de Vic. Es va formar a Roma (1894), on va estudiar
arqueologia cristiana, i un cop ordenat sacerdot, el 1895 es va encarregar de
la biblioteca i l’arxiu diocesà com a auxiliar del primer conservador del
Museu, Antoni d’Espona i de Nuix (1891-1898). A la mort d’aquest
es va convertir en el nou conservador i s’encarregà també de la càtedra
d’Arqueologia sagrada en el Seminari.
Mn. Gudiol es va centrar a partir del 1891 en la creació d’un museu diocesà
vinculat a la catedral de Vic. Es va formar a Roma (1894), on va estudiar
arqueologia cristiana, i un cop ordenat sacerdot, el 1895 es va encarregar de
la biblioteca i l’arxiu diocesà com a auxiliar del primer conservador del
Museu, Antoni d’Espona i de Nuix (1891-1898). A la mort d’aquest
es va convertir en el nou conservador i s’encarregà també de la càtedra
d’Arqueologia sagrada en el Seminari.
El 1902 publicà
la coneguda monografia Nocions
d’arqueologia sagrada catalana, que el relacionà amb societats
arqueològiques i d’acadèmiques a nivell europeu. Publicà també nombrosos
articles sobre temes locals en la premsa vigatana i en el Butlletí del Centre Excursionista de Vic i
també estudis que documenten aspectes de les arts, apareguts a la pàgina
artística de La Veu de Catalunya,
o en revistes especialitzades.
la coneguda monografia Nocions
d’arqueologia sagrada catalana, que el relacionà amb societats
arqueològiques i d’acadèmiques a nivell europeu. Publicà també nombrosos
articles sobre temes locals en la premsa vigatana i en el Butlletí del Centre Excursionista de Vic i
també estudis que documenten aspectes de les arts, apareguts a la pàgina
artística de La Veu de Catalunya,
o en revistes especialitzades.
Més vinculat al
món excursionista, el 1907 va participar en la Missió arqueologicojurídica
a la ratlla d’Aragó, organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, juntament
amb Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Josep M. Goday i Adolf
Mas. També va ser un membre actiu de les associacions excursionistes de Vic: Secció Excursionista de Catalunya Vella
(1902) i el Centre Excursionista de
Vic (1911) que va tenir la seva seu al castell dels Montcada i al temple
romà.
món excursionista, el 1907 va participar en la Missió arqueologicojurídica
a la ratlla d’Aragó, organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, juntament
amb Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Josep M. Goday i Adolf
Mas. També va ser un membre actiu de les associacions excursionistes de Vic: Secció Excursionista de Catalunya Vella
(1902) i el Centre Excursionista de
Vic (1911) que va tenir la seva seu al castell dels Montcada i al temple
romà.
El 1917 va
contribuir a la creació d’un altre grup excursionista, La Colla Gurb, integrat per cinc persones vinculades a la seva
persona: Josep Maria Gudiol, Eduard Junyent (qui en va ser el primer
secretari), Antoni Gudiol, Paulí Junyent i Ferran Buixó). Aquests es van
dedicar de manera preferent a la recerca arqueològica, en un moment que dins
l’àmbit excursionista pujava amb força l’afecció esportiva de l’activitat:
alpinisme, esquí, senderisme…). Els resultats de les seves excavacions
arqueològiques van anar a parar al Museu Episcopal, on, a partir del mes
d’octubre de 1920, van disposar d’una sala d’exposicions dedicada a mostrar les
seves descobertes. Segons Roma, l’objectiu era acollir la col·lecció lapidària
de temàtica no cristiana i que no podia, per aquest motiu, exposar-se en el
Museu Diocesà.
contribuir a la creació d’un altre grup excursionista, La Colla Gurb, integrat per cinc persones vinculades a la seva
persona: Josep Maria Gudiol, Eduard Junyent (qui en va ser el primer
secretari), Antoni Gudiol, Paulí Junyent i Ferran Buixó). Aquests es van
dedicar de manera preferent a la recerca arqueològica, en un moment que dins
l’àmbit excursionista pujava amb força l’afecció esportiva de l’activitat:
alpinisme, esquí, senderisme…). Els resultats de les seves excavacions
arqueològiques van anar a parar al Museu Episcopal, on, a partir del mes
d’octubre de 1920, van disposar d’una sala d’exposicions dedicada a mostrar les
seves descobertes. Segons Roma, l’objectiu era acollir la col·lecció lapidària
de temàtica no cristiana i que no podia, per aquest motiu, exposar-se en el
Museu Diocesà.
Per a saber-ne més:
.jpg)
.jpg)