 |
| Jehan Henry, Livre de la vie active des religieuses de l’Hôtel-Dieu de Paris, fol. 77, c. 1482. Musée de l’assistance publique (Paris). |
El passat dilluns, 10 de novembre de 2014, a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els hospitals medievals a la Corona d’Aragó: entre la cura del cos i la cura de l’ànima» a càrrec de la Dra. Francesca Español. Malgrat les dificultats que comportava tractar el món dels hospitals medievals en el seu conjunt, la Dra. Español va fer una bona síntesi d’aquest.
La institució no només contemplava el caràcter d’assistència i cura dels malalts en termes físics, sinó que el fet religiós era igual d’important i tenia un paper cabdal en la seva pròpia naturalesa i funcionament. No s’ha d’oblidar que els models de comportament de la societat medieval es regien per màrtirs, sants o santes, figures que han portat a terme l’exercici més rigurós de caritat: el sacrifici de la seva pròpia vida per la seva fe. Per tant, l’acció hospitalaria responia, per diferents causes, a exercitar una virtut: la caritat. Hi havia una correlació entre les especificitats mèdiques que la institució exercia i la titularitat devocional a la que s’adscrivia l’edifici. El sant o santa titular de l’hospital responia al grau d’ especialitats mèdiques que aquest cobria. Es tractava d’associar la biografia del màrtir a les funcions concretes de certs espais. Per exemple, Santa Llúcia, d’acord amb l’altíssim nivell de violència i agressivitat del seu martiri esdevé la titular d’hospitals que assisteixen a malalts amb enfermetats de molta gravetat. Segons la seva situació geogràfica, els hospitals es dividien en hospitals urbans (generals), hospitals suburbans (leprosos) i hospitals de camí (pelegrins i viatgers de camí). Els urbans estaven formats per set llits. Un dels primers hospitals generals a nivell mundial va ser el de la Santa Creu de Barcelona, fundat el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. La institució va dotar-se d’un gran aixovar litúrgic en el que les relíquies tenien un paper fonamental. També es va dotar de grans retaules dels pintors més vanguardistes del moment, igual a com es fa a l’Hôtel-Dieu de Beaune amb l’encàrrec que el fundador fa al pintor flamenc Roger van der Weyden. També es van remarcar les diferències que hi havien entre els diversos tipus d’hospitals. Mentre que un hospital general acollia a malalts molt greus, altres com el d’Olesa de Bonesvalls es limitava a acollir pelegrins o viatgers però no malalts greus. La tipologia de la seva planta respon a la influència del món cistercenc. La complexitat de la seva tipologia sorgeix en l’àmbit monacal, en els monestirs de l’orde del Cister. En un espai adjacent al monestir s’erigia un petit complex monacal habilitat pels monjos malalts.
Els estaments socials tenien un paper fonamental en l’erecció i manteniment dels edificis. Durant la Baixa Edat Mitjana, el benefici que obtenien els mercaders fruit de la seva activitat comercial era mal vista per part de l’Església. Davant d’això, els alts estaments de la societat veien en la fundació d’hospitals un instrument de practicar la caritat i, com a conseqüència, obtenir el poder de la salvació de manera més ràpida, i netejant així els pecats que l’Església veia en els seus negocis i les seves actituds. Moltes famílies exhibien el seu caràcter de promotors en la presència del seu enterrament en la façana de l’hospital. Així, mentre la família Cervelló és la fundadora de l’Hospital d’Olesa de les Bonvesvalls, Berenguer de Castelltort, mercader i ciutadà de Barcelona, ho és de l’hospital que porta el seu nom a finals del segle XIV. Un altre mercader, Jaume Marçal, ric comerciant de draps, va deixar per escrit el 1339 a través del seu testament l’ordre que es fundés un hospital que assistís als pobres.
La conferència va finalitzar amb els programes iconogràfics de les portades, els quals presenten uns repertoris figuratius i narratius que aludeixen a la pròpia funcionalitat i naturalesa de la institució que els acull. Pel que fa a la decoració pictòrica dels interiors, la Dra. Español va il·lustrar com eren els programes iconogràfics pictòrics a través de l’exemple de les pintures murals del Castell dels Calatraus d’Alcanyís.
 |
| La Dra. Francesca Español presentant el tema de la conferència. |
 |
| Públic assistent. |