El passat dilluns 11 de març de 2013, a la Sala
Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la
conferència «Armat
de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover», dins el cicle L’excursionisme
científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover, a càrrec de la Dra.
Francesca Español i Bertran, presidenta d’AAR.
Mn. Antoni M. Alcover
(1862-1932) va ser el tema de la conferència central del cicle, amb motiu de la
celebració del 150 anys del seu naixement i els 80 anys de la seva mort. La
Dra. Francesca Español va recalcar que aquest
personatge és rellevant ja que els seus viatges són importants per ser un dels
pioners en realitzar aquests viatges de tipus científic, al Pirineu. El motiu
central va ser la recollida d’informació per redactar un llibre, fet que no va
succeir ja que aquest projecte va ser abandonat per la elaboració del Diccionari
català-valencià-balear que li va dona notorietat.
(1862-1932) va ser el tema de la conferència central del cicle, amb motiu de la
celebració del 150 anys del seu naixement i els 80 anys de la seva mort. La
Dra. Francesca Español va recalcar que aquest
personatge és rellevant ja que els seus viatges són importants per ser un dels
pioners en realitzar aquests viatges de tipus científic, al Pirineu. El motiu
central va ser la recollida d’informació per redactar un llibre, fet que no va
succeir ja que aquest projecte va ser abandonat per la elaboració del Diccionari
català-valencià-balear que li va dona notorietat.
Mn. Alcover es va formar com eclesiàstic a la Seu
de Mallorca, com a catedràtic del Seminari (1888) i com a canonge (1905). Va
aprendre dibuix de Francesc Mestre Font (1856-1892), fet que li possibilità de
documentar amb dibuixos les notes dels seus dietaris en les excursions. Va
publicar la majoria dels seus escrits en el Butlletí de la Societat
Arqueològica Luliana amb continguts diversos: poesia, articles de folklore, entre d’altres.
de Mallorca, com a catedràtic del Seminari (1888) i com a canonge (1905). Va
aprendre dibuix de Francesc Mestre Font (1856-1892), fet que li possibilità de
documentar amb dibuixos les notes dels seus dietaris en les excursions. Va
publicar la majoria dels seus escrits en el Butlletí de la Societat
Arqueològica Luliana amb continguts diversos: poesia, articles de folklore, entre d’altres.
En els seus dietaris anomena els viatges com
“eixides”. En va realitzar per Catalunya
i el Rosselló (1900); el Rosselló, novament, el 1902; l’excursió filològica del
1906 i un viatge a Alemanya i altres nacions en el 1907. En les anotacions dels
seus dietaris s’hi pot apreciar la forma de viatjar de l’època fins a racons
poc accessibles dels Pirineus i també els seus contactes amb intel·lectuals coetanis.
Es troba amb Francesc Montsalvatge i Fosas (1853-1917,) a Besalú; amb
Narcís Oller i Moragas (1846-1930), a Puigcerdà; també amb Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), i Eduardo d’Hinojosa i Naveros (1852-1919), per
citar-ne alguns.
“eixides”. En va realitzar per Catalunya
i el Rosselló (1900); el Rosselló, novament, el 1902; l’excursió filològica del
1906 i un viatge a Alemanya i altres nacions en el 1907. En les anotacions dels
seus dietaris s’hi pot apreciar la forma de viatjar de l’època fins a racons
poc accessibles dels Pirineus i també els seus contactes amb intel·lectuals coetanis.
Es troba amb Francesc Montsalvatge i Fosas (1853-1917,) a Besalú; amb
Narcís Oller i Moragas (1846-1930), a Puigcerdà; també amb Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), i Eduardo d’Hinojosa i Naveros (1852-1919), per
citar-ne alguns.
La Dra. Francesca Español remarcà, també, el
caràcter pioner de la seva visita al Pirineu (1900), fet que seria continuat
posteriorment per Lluis Domènech i Montaner (1904), Josep Puig i Cadafalch
(1907) i d’altres. L’objectiu de l’“eixida” d’Alcover era documentar monuments
del passat amb còpies, descripcions i calcs.
S’ha perdut molt d’aquest material i documentació, però ens resten alguns
detalls interessants com és el cas de la descripció del frontal d’altar de Mosoll, ara al MNAC.
caràcter pioner de la seva visita al Pirineu (1900), fet que seria continuat
posteriorment per Lluis Domènech i Montaner (1904), Josep Puig i Cadafalch
(1907) i d’altres. L’objectiu de l’“eixida” d’Alcover era documentar monuments
del passat amb còpies, descripcions i calcs.
S’ha perdut molt d’aquest material i documentació, però ens resten alguns
detalls interessants com és el cas de la descripció del frontal d’altar de Mosoll, ara al MNAC.
Inicialment tenia la intenció de fer altres
“eixides” amb aquest sentit a Tarragona i Lleida, però el projecte del
Diccionari va avortar-les. Les seves descripcions denoten la seva formació
intel·lectual amb un rigor quasi d’arquitecte. La Dra. Español va puntualitzar
que s’entreté molt més en l’arquitectura religiosa i parla poc de la pintura
mural i, ocasionalment, de la pintura sobre taula. En algun moment s’evidencia
que el Pirineu també era freqüentat per agents dels antiquaris, com el cas de
Cornellà de Conflent en què el rector li preguntà pel valor del mobiliari litúrgic
de l’església, fet que denota que algú s’hi va avançar per intentar comprar
aquestes peces.
“eixides” amb aquest sentit a Tarragona i Lleida, però el projecte del
Diccionari va avortar-les. Les seves descripcions denoten la seva formació
intel·lectual amb un rigor quasi d’arquitecte. La Dra. Español va puntualitzar
que s’entreté molt més en l’arquitectura religiosa i parla poc de la pintura
mural i, ocasionalment, de la pintura sobre taula. En algun moment s’evidencia
que el Pirineu també era freqüentat per agents dels antiquaris, com el cas de
Cornellà de Conflent en què el rector li preguntà pel valor del mobiliari litúrgic
de l’església, fet que denota que algú s’hi va avançar per intentar comprar
aquestes peces.
