El passat dilluns, 11 d’abril de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «L’heràldica a la catedral de Barcelona», a càrrec del Sr. Pere Puigderajols i Jarque, heraldista.
Tal com el conferenciant va dir tot just començada la conferència, la conferència pretenia oferir una lliçó introductoria a l’heràldica i les seves característiques al llarg de la història. La primera part de la conferència va desenvolupar els trets que defineixen l’art de l’heràldica, tot destacant els canvis que manifesta al llarg dels segles d’acord amb les noves necessitats que sorgeixen. També va fer un breu repàs per la seva historiografia, destacant el treball d’autors clau com Martí de Riquer, Faustino Menéndez Pidal o Armand de Fluvià, tots ells estudiosos heraldistes, els estudis dels quals han cimentat la història i ciència de l’heràldica. El naixement de l’heràldica es remunta a mitjans del segle XII i es defineix com l’ús sistemàtic d’emblemes hereditaris centrats sobre l’escut. L’heràldica neix de la necessitat que el guerrer esdevingui identificable i reconeixible, per tant, amb una necessitat militar. Aquest sistema es mantindrà fins el segle XVI, moment en que es deixen d’utilitzar com a component de l’indumentària dels soldats. Els escuts s’inventariaven en els anomenats “armorials”, llibres on es recollien els diferents escuts per tal que ningú tingués un d’igual. L’armorial català més antic que es conserva és del segle XVI i es troba a la biblioteca de la Universitat de Salamanca. D’entre els armorials més importants que s’han conservat, va destacar l’Armorial de Gelre (1370-1386) de Claus Heinem o el del Toisó d’Or (segle XV), conservat a la Biblioteca de l’Arsenal de París. Per tal de confegir un escut heràldic s’emprava l’ús sistematitzat d’una sèrie d’emblemes que podien anar des de les quatre barres de sang, el roc, els grius o el mig vol abaixat. La segona part de la conferència va estar dedicada exclusivament a la presentació i descripció de l’heràldica present a la catedral de Barcelona, un autèntic “armorial a l’aire lliure”, segons paraules del conferenciant. En aquest punt va elogiar l’heràldica com a llenguatge cabdal per conèixer, entre d’altres coses, l’identitat dels comitents de les capelles privades.
