El passat dilluns 12 d’abril de 2012 es
va presentar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,
el llibre El monestir de Sant Joan de les
Abadesses. L’acte que va estar presidit per la Dra Francesca Español com a Presidenta d’AAR, hi van intervenir, abanda de les autores del llibre Sres. Marta Crispí i Mírima Montrabeta, el senyor Pepe Serra, director del MNAC; el senyor Josep Ma Farrés, President del Consorci Ripollès Desenvolupament i el Sr. David Compte, President de la Junta del Monestir i editors del llibre.
Aquest volum presenta un estudi exhaustiu de la història d’aquest
monestir romànic des del segle ix
fins al xx. L’obra ha estat
realitzada per diversos professors universitaris i experts historiadors com Martí
Aurell, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Poitiers i director
de la revista Cahiers de Civilisation
médiévale, Marta Crispí i Míriam Montraveta, investigadores i
documentalistes d’art medieval, Francesc Miralpeix i Teresa Avellí, professors
de la Universitat de Girona, Carles Puigferrat, medievalista, Francesc Xavier
Mingorance, professor de la Universitat Pompeu Fabra i Francesc Fajula,
professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta del Monestir. L’acte
organitzat per Amics de l’Art Romànic i que va aplegar prop d’un centenar de persones,
va ser presentat per la seva presidenta i professora de la UB, Dra. Francesca
Español que va participar en la redacció del volum juntament amb altres membres
de la Junta dels AAR com Antoni Pladevall, reputat medievalista i membre de
l’IEC i Rosa M. Martín, reconeguda experta en teixits i indumentària i tècnica
del Museu Tèxtil de Barcelona.
va presentar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,
el llibre El monestir de Sant Joan de les
Abadesses. L’acte que va estar presidit per la Dra Francesca Español com a Presidenta d’AAR, hi van intervenir, abanda de les autores del llibre Sres. Marta Crispí i Mírima Montrabeta, el senyor Pepe Serra, director del MNAC; el senyor Josep Ma Farrés, President del Consorci Ripollès Desenvolupament i el Sr. David Compte, President de la Junta del Monestir i editors del llibre.
Aquest volum presenta un estudi exhaustiu de la història d’aquest
monestir romànic des del segle ix
fins al xx. L’obra ha estat
realitzada per diversos professors universitaris i experts historiadors com Martí
Aurell, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Poitiers i director
de la revista Cahiers de Civilisation
médiévale, Marta Crispí i Míriam Montraveta, investigadores i
documentalistes d’art medieval, Francesc Miralpeix i Teresa Avellí, professors
de la Universitat de Girona, Carles Puigferrat, medievalista, Francesc Xavier
Mingorance, professor de la Universitat Pompeu Fabra i Francesc Fajula,
professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta del Monestir. L’acte
organitzat per Amics de l’Art Romànic i que va aplegar prop d’un centenar de persones,
va ser presentat per la seva presidenta i professora de la UB, Dra. Francesca
Español que va participar en la redacció del volum juntament amb altres membres
de la Junta dels AAR com Antoni Pladevall, reputat medievalista i membre de
l’IEC i Rosa M. Martín, reconeguda experta en teixits i indumentària i tècnica
del Museu Tèxtil de Barcelona.
L’edició s’inscriu en les actuacions del
pla de dinamització del producte turístic
Terra de Comtes i Abats i és el fruit d’un conveni de col·laboració signat entre
el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, el Consorci del Ripollès
Desenvolupament i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. El llibre havia
estat presentat en el mateix monestir de Sant Joan de les Abadesses el dissabte
anterior, 14 d’abril.
pla de dinamització del producte turístic
Terra de Comtes i Abats i és el fruit d’un conveni de col·laboració signat entre
el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, el Consorci del Ripollès
Desenvolupament i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. El llibre havia
estat presentat en el mateix monestir de Sant Joan de les Abadesses el dissabte
anterior, 14 d’abril.
Guifré el Pilós i Guinedella l’any 885 on lliuraren la seva filla Emma, que en fou la primera
abadessa, és una de les joies del patrimoni artístic català i un dels monuments
més ben coneguts gràcies a la conservació, gairebé íntegra del seu arxiu.
Arran de la consulta de documents de l’arxiu del monestir
i de la bibliografia publicada en els darrers anys ha estat possible apuntar i
determinar l’abast de la intervenció al monestir d’artistes d’època medieval i
moderna així com el paper determinant d’abats com Ramon de Bianya, Arnau de
Vilalba i, el fins ara el poc conegut, Pere de Montcorb, figures cabdals en la
renovació d’altars i l’aixovar litúrgic i de la reconstrucció de l’església i
el claustre al segle xiv i xv. La intervenció de l’important
llinatge dels Morató en la decoració del cambril del Santíssim Misteri al segle
xvii i xviii i l’atribució d’altres de pintures, retaules i
escultures a artistes de primera fila trenca amb el tòpic de decadència que ha
envoltat el monestir durant aquestes centúries de penúria econòmica, guerres i
setges.
i de la bibliografia publicada en els darrers anys ha estat possible apuntar i
determinar l’abast de la intervenció al monestir d’artistes d’època medieval i
moderna així com el paper determinant d’abats com Ramon de Bianya, Arnau de
Vilalba i, el fins ara el poc conegut, Pere de Montcorb, figures cabdals en la
renovació d’altars i l’aixovar litúrgic i de la reconstrucció de l’església i
el claustre al segle xiv i xv. La intervenció de l’important
llinatge dels Morató en la decoració del cambril del Santíssim Misteri al segle
xvii i xviii i l’atribució d’altres de pintures, retaules i
escultures a artistes de primera fila trenca amb el tòpic de decadència que ha
envoltat el monestir durant aquestes centúries de penúria econòmica, guerres i
setges.
D’altra banda, un dibuix del 1905 de Lluís Domènech i Montaner
on esbossa l’aspecte que ell intuïa que tenia la capçalera romànica de
l’església, aleshores amagada pel cambril barroc, mostra la clarividència de
l’arquitecte modernista, anterior en el temps als dibuixos que traçarà Puig i
Cadafalch per a la restauració de l’església a partir de 1911.
on esbossa l’aspecte que ell intuïa que tenia la capçalera romànica de
l’església, aleshores amagada pel cambril barroc, mostra la clarividència de
l’arquitecte modernista, anterior en el temps als dibuixos que traçarà Puig i
Cadafalch per a la restauració de l’església a partir de 1911.
El llibre conclou amb un apèndix documental que recull tres
visites d’abats al monestir, el 1430, 1618 i 1674 que descriuen amb detall
l’església monàstica i permeten conèixer l’aspecte que aquesta oferia i un
inventari del 1370, fins avui inèdit, transcrit per l’arxiver del monestir Mn.
Josep Masdeu abans de la Guerra Civil.
visites d’abats al monestir, el 1430, 1618 i 1674 que descriuen amb detall
l’església monàstica i permeten conèixer l’aspecte que aquesta oferia i un
inventari del 1370, fins avui inèdit, transcrit per l’arxiver del monestir Mn.
Josep Masdeu abans de la Guerra Civil.
Per a més informació: