Visita dels AAR al castell de Llordà el passat 30/05/2010 |
El passat dilluns 13 de desembre a les 19.00 h va tenir lloc la conferència del Dr. Francesc Fité Llevot dins el cicle “L’art romànic a l’abast: els promotors” amb el títol «Arnau Mir de Tost i la promoció artística a les zones de frontera». L’acte que es va celebrar a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme 47, 08001 – Barcelona) va comptar amb la presència d’una quarantena de persones.
La figura d’Arnau Mir de Tost i la seva vinculació amb el món de l’art com a promotor ha estat estudiada abastament pel Dr. Fité i ha donat lloc a diverses publicacions en actes de congressos i revistes especialitzades.
El protagonista de la xerrada va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, a l’Alt Urgell, on va desenvolupar la seves primeres activitats polítiques i militars al voltant de la cort comtal d’Ermengol II. L’any 1031 va casar-se amb Arsenda amb la qual compraren al comte d’Urgell el castell de Llordà, el qual es convertí en el seu palau i la base per a l’empresa de conquesta de zones sarraïnes. Arnau com a promotor artístic se centra en l’activitat constructora a les zones conquerides: la Conca Dellà i fins els contraforts del Montsec.
El centre conquerit més important d’aquesta zona serà l’alcassaba d’Àger. A nivell constructiu, va fortificar la vall i va atreure, mitjançant cartes de població, nous pobladors a la frontera i es convertí en el responsable de la repoblació i l’estructuració del Prepirineu lleidatà. El Dr. Fité va anar explicant les diverses fortificacions edificades en temps de Mir: els castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. Més d’una trentena de castells i nombroses possessions van atorgar a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte d’Àger, un poderós estat dins el comtat d’Urgell. El Dr. Fité va analitzar també els objectes artístics esmentats en el seu testament, escrit l’any 1072 després de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, el de la seva dona Arsenda, on s’esmenten objectes del parament del castell i el famós joc d’escacs de cristall de roca.