El passat
dilluns 15 d’abril de 2013 va tenir lloc la conferència «Sant Ponç de
Corbera, una església del primer romànic en el seu context» a càrrec de la Dra. Montserrat Pagès i
Paretas, conservadora de la col·lecció d’Art Romànic, MNAC. La xerrada, dins el
cicle El romànic a l’abast, es va celebrar a la sala Pere i Joan
Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona) i va ser presentada pel Dr. Joan Valero.
dilluns 15 d’abril de 2013 va tenir lloc la conferència «Sant Ponç de
Corbera, una església del primer romànic en el seu context» a càrrec de la Dra. Montserrat Pagès i
Paretas, conservadora de la col·lecció d’Art Romànic, MNAC. La xerrada, dins el
cicle El romànic a l’abast, es va celebrar a la sala Pere i Joan
Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona) i va ser presentada pel Dr. Joan Valero.
L’església, coneguda com a Sant Ponç de
Cervelló, va adoptar el nom actual a finals de l’edat mitjana. Es tracta d’una
església que presenta les característiques del primer romànic del s.XI. És de
nau única amb transepte i amb un campanar de torre sobre el cimbori. Montserrat
Pagès va ressaltar les característiques homogènies de l’edifici que responen a
un plantejament unitari de l’edifici des dels fonaments.
Cervelló, va adoptar el nom actual a finals de l’edat mitjana. Es tracta d’una
església que presenta les característiques del primer romànic del s.XI. És de
nau única amb transepte i amb un campanar de torre sobre el cimbori. Montserrat
Pagès va ressaltar les característiques homogènies de l’edifici que responen a
un plantejament unitari de l’edifici des dels fonaments.
Aquesta construcció respon a un model de
poblament en la zona baixa de Llobregat que volia proporcionar una certa
seguretat en un territori de frontera amb els musulmans. Els castells d’Eramprunyà,
Cervelló, Castellví de Rosanes, es poden citar a tall d’exemple. Els Cervelló
van ser els promotors d’una sèrie de construccions a banda del castell, com la
parròquia de Sant Esteve (ara Santa Maria) i les capelles de Sant Silvestre a
Vallirana i la de Santa Elena que no esta localitzada.
poblament en la zona baixa de Llobregat que volia proporcionar una certa
seguretat en un territori de frontera amb els musulmans. Els castells d’Eramprunyà,
Cervelló, Castellví de Rosanes, es poden citar a tall d’exemple. Els Cervelló
van ser els promotors d’una sèrie de construccions a banda del castell, com la
parròquia de Sant Esteve (ara Santa Maria) i les capelles de Sant Silvestre a
Vallirana i la de Santa Elena que no esta localitzada.
L’església apareix documentada des del 1068. L’any
1085, en el testament d’Umbert de Cervelló ja apareix citat Sant Ponç en les
seves deixes. Aquesta advocació difosa des de Sant Ponç de Tomeres per la
Provença, testa la vinculació de la política filo-provençal dels comtes de
Barcelona, dels quals els Cervelló en foren consellers.
1085, en el testament d’Umbert de Cervelló ja apareix citat Sant Ponç en les
seves deixes. Aquesta advocació difosa des de Sant Ponç de Tomeres per la
Provença, testa la vinculació de la política filo-provençal dels comtes de
Barcelona, dels quals els Cervelló en foren consellers.
El 1096 ja apareix esmentat com a priorat
depenen de Cluny i administrat, com totes les possessions d’aquesta abadia, per
Sant Pere de Casserres.
depenen de Cluny i administrat, com totes les possessions d’aquesta abadia, per
Sant Pere de Casserres.
Montserrat Pagès va destacar com a elements
singulars de la construcció el campanar de torre sobre el cimbori i la
decoració interior de l’absis amb una sèrie de
fornícules. Finalment es va centrar en les petites mostres de pintura
mural que es conserven “in situ” molt malmeses.
singulars de la construcció el campanar de torre sobre el cimbori i la
decoració interior de l’absis amb una sèrie de
fornícules. Finalment es va centrar en les petites mostres de pintura
mural que es conserven “in situ” molt malmeses.
 |
| Presentació de la conferència pel Dr. Joan Valero |
 |
| La Dra. Montserrat Pagès durant la seva conferència |