El passat dissabte, 15 de novembre de 2014, va tenir lloc la sortida «Visita de l’Hospital medieval d’Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès». Les explicacions de la sortida van anar a càrrec de la Dra. Francesca Español.
L’hospital de Cervelló es troba situat a la localitat d’Olesa de Bonesvalls, però allunyat del casc urbà. La seva fundació va tenir lloc el el 1262 per Guillem II de Cervelló a través del seu testament. En el document, el membre del llinatge Cervelló deixava constància de la voluntat d’aixecar un hospital. Es tractava d’un hospital de camí, és a dir, que tenia com a funció atendre pobres, pelegrins i viatgers de camí. L’hospital va estar sota el control del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. L’estada del del rei Pere II el Gran amb motiu d’unes febres al voltant de 1285 és un argument per defensar l’estat avançat de la seva construcció. Durant el primer terç del segle XIV, la seva administració va canviar de mans i va recaure en la figura del bisbe de Barcelona.
Ja en època moderna s’inicien una sèrie de reformes que portaran l’enderrocament de l’absis. Amb l’esclat de la Guerra Civil les destruccions aniran en augment. No serà fins el 1953 quan l’edifici recuperi part de la seva estructura originària amb la restauració duta a terme per l’arquitecte Puig i Boada.
Pel que fa a la seva arquitectura, es tracta d’un monument amb un clar caràcter gòtic, des de la seva tipologia fins a la seva concepció estructural. El conjunt està format per un gran recinte amurallat que li otorga un aspecte militar. L’edifici hospitalari té en un dels seus costats una torre de defensa que es troba a cavall entre el romànic i el gòtic. La seva estructura interior es caracteritza per una altura de dos pisos coberts amb arcs diafragmàtics apuntats. En relació al seu aspecte exterior, la façana principal presenta un carreu regular i una inscripció sobre el portal. La presència de diferents períodes cronològics també es delata en la capella dedicada a Santa Maria de l’Anunciació.
Ja en època moderna s’inicien una sèrie de reformes que portaran l’enderrocament de l’absis. Amb l’esclat de la Guerra Civil les destruccions aniran en augment. No serà fins el 1953 quan l’edifici recuperi part de la seva estructura originària amb la restauració duta a terme per l’arquitecte Puig i Boada.
Fonts: www.cataloniasacra.cat i Catalunya Romànica.