 |
| Coves de Mogao, a Dunhuang (Xina), s. VII – X d. C (sota la Dinastia Tang). |
El passat dilluns, 16 de març de 2015, va tenir lloc a la Sala Pi i Sunyer la conferència «Art i arqueologia a la ruta de la seda», a càrrec de la Sra. Laura Calzada Reig, historiadora de l’art.
La conferència va oferir als assistents una introducció a l’univers humà i artístic de la Ruta de la Seda. D’acord amb el que va dir la pròpia conferenciant, el seu objectiu era presentar una visió general de la Ruta de la Seda del període preislàmic des de diferents perspectives, per tal d’aprofundir sobre alguna d’aquestes en futures conferències.
La Ruta de la Seda, com a tema en particular, presenta moltes dificultats ja que resulta un tema molt ampli, tant a nivell artístic com geogràfic. El fet d’abarcar tants territoris converteix la Ruta de la Seda en un tema multidisciplinar. La Ruta de la Seda consistia en un conjunt de rutes que unien Àsia amb Europa que la convertien en la principal ruta comercial entre Orient i Occident. Fins al segle XVI, moment en que pren preponderància la via marítima, la principal via de transport era la terrestre. El fet de que les rutes terrestres caiguessin en decadència propicià la desaparició de les ciutats creades a l’entorn d’aquestes. El terme va ser encunyat per un geògraf alemany, Ferdinand Freiherr von Richthofen, per designar les diverses rutes comercials entre Europa i Àsia al llarg de la història, sobretot, pel transport de la seda. Ara bé, també hi havia una ruta del te, del paper, etc. Els xinesos, a més de ser els descobridors de la seda, també van inventar el paper, la brúixola o l’estrep del cavall cap el segle II a.C. L’arribada a Europa de la seda no es produirà fins l’expansió de l’Islam, això es deu a la captura de treballadors xinesos per part dels musulmans. Es tractava d’un teixit molt preuat, la producció del qual estaba sota el control del govern.
La Ruta de la Seda té dos períodes:
- Preislàmic. Es caracteritza per la presència i convivència de diferents cultures. És d’una gran riquesa i varietat.
- Islàmic. Es produeix la conquesta de l’Islam. Hi ha un procés d’unificació religiosa d’aquests territoris.
Entre els materials que es transportaven, cal destacar el lapislàtzuli o el jade. Aquest últim era considerat més important que l’or. El jade, s’utilitzava en objectes que acompanyàven al difunt dins la seva tomba.
Un primer moment important va ser la colonització portada a terme sobre territoris d’ Àsia per part d’Alexandre el Magne. Això va comportar la construcció de ciutats gregues en molts territoris. Al llarg del temps comencen a nèixer ciutats al voltant de les rutes que, alhora, alimenta aquest dinamisme generat pel comerç de les rutes. Les diverses poblacions del que es coneix com Euràsia eren de tres tipus:
- Nòmades.
- Sedentaris.
- Semi-nòmades.
Aquesta realitat social té conseqüències en el camp constructiu per mitjà de l’erecció de la Gran Muralla al segle V a.C. Va aixecar-se per protegir les fronteres de l’Imperi xinès de les incursions nòmades. Entre les dinasties més importants pel seu cosmpolitisme va destacar:
- Hang. Del segle II a.C al II d.C.
- Tang. Del 600 al 900 d.C.
Són períodes de gran riquesa cultural. Conviuen religions com el Budisme, el Zoroastrisme i el Cristianisme, les quals dominen diferents parts d’Euràsia. La conferència va finalitzar destacant l’important paper que va exercir l’arqueologia europea del segle XIX pel que fa a descoberta i recuperació de moltes d’aquestes cultures. Amb l’arribada de l’Islam i, sobretot, amb l’auge de les rutes marítimes, van entrar en decadència i algunes quedaren sepultades sota el desert durant segles. Una de les grans troballes va ser la documentació en paper, de gran ajuda per comprendre i estudiar aquestes cultures. Per exemple, al desert de Takla Makan va ser un indret on es van descobrir peces artístiques caracteritzades per la barreja d’estils diversos. També van trobar-se mòmies sense momificar i documents.
