El passat dilluns, 17 de març de 2014, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), va tenir lloc la conferència del cicle El romànic a l’abast «Joaquím Folch i Torres i els teixits medievals» a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín, historiadora dels tèxtils i de la indumentària i vicepresidenta d’AAR-IEC.
Rosa Maria Martin va valorar al llarg de la conferència la importància de Joaquim Folch com a un dels primers historiadors que van tractar la història dels teixits a casa nostra. En aquest sentit hi va contribuir la seva formació ja que va estudiar a l’Escola Superior d’Arts i Indústries i Belles Arts entre el 1905 i el 1910 tenint com a professors a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i a Josep Pascó i Mensa (1855-1910) que el van influir en aquest sentit. A més, va tenir interès quan estava a la Junta de Museus de comprar la col·lecció de teixits d’aquest últim.
Rosa Maria Martin també va repassar l’activitat divulgadora de Joaquim Folch il·lustrant amb diversos exemples els escrits i publicacions que va dedicar al tema dels teixits. Entre altres caldria recordar les capçaleres de La Veu de Catalunya, la Gaceta de les Arts, l’Anuari d’estudis Catalans, el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, entre d’altres.
Com a membre de la Junta de Museus va revisar el fons de la biblioteca d’aquesta institució per tot allò que feia referència al tema tèxtil, continuant l’obra ja iniciada per Josep Pijoan i Soteras (1881-1963). També va viatjar, becat per la Junta, per les diverses col·leccions de museus europeus que disposaven de fons tèxtils (Londres, Lió…) per tal d’observar com estaven aquestes exposades, donant com a resultat final unes conclusions que van veure la llum en un informe publicat el 14 de juliol de 1914. En ell, va arribar a la conclusió que a Barcelona es disposava de la cinquena millor col·lecció tèxtil del món. Amb la inauguració del Museu a la ciutadella (1915) va condicionar una sala per mostrar els teixits i les arts decoratives.
Va exercir diversos càrrecs des d’on va influir també per millorar els fons del patrimoni tèxtil català. El 1917 va ser nomenat Adjunt tècnic del Museu de Barcelona com a responsable de la secció de teixits; el 1918, va ocupar el càrrec de conservador d’art medieval i modern del Museu de Barcelona; també el 1920, secretari de la Junta de Museus i director del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Un altre aspecte que Rosa Maria Martin va analitzar va ser la seva política d’adquisicions. A banda de l’esmentada col·lecció del seu mestre, va adquirir pels museus de Barcelona el fons de la catedral de la Seu d’Urgell; les col·leccions d’Emili Cabot Rovira (Barcelona, 1854 – 1924), la col·lecció de Lluís Plandiura i Pou (1882-1956) i també peces interessants com el Tern de Sant Valeri i el Tern de la catedral de Lleida.
Va patir la depuració de la dictadura de Primo de Rivera sent separat dels seus càrrecs. Malgrat treballar activament per salvar les col·leccions dels Museus durant la guerra civil, va patir també la repressió franquista i fou processat com a autor del delicte «de auxilio a la rebelión armada» pels articles que havia escrit en defensa del patrimoni i se li aplicà un judici sumaríssim. Fou condemnat a la pena de dotze anys i un dia de reclusió temporal, commutada per la de tres anys de presó menor, imposada el 9 de juliol de 1942. A l’edat de cinquanta-sis anys, era cessat, sense sou, com a funcionari municipal del servei actiu .
