El passat dilluns, 2 de març de 2015, a les 19:00 hores va tenir lloc a la sala Pi i Sunyer la conferència «Els ornaments a la cort papal d’Avinyó», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín Ros, historiadora dels teixits i membre d’AAR.
La conferència va destacar l’important paper que va tindre el teixit anglès dins dels gustos artístics del Papat d’Avinyó. Segons va dir la conferenciant al iniciar la conferència, els diferents papes que van passar per Avinyó van apreciar molt aquestes peces. En aquell moment, els teixits d’Opus Anglicanum eren considerats l’última moda pel que fa a les arts del brodatge. Aquest tipus de brodat produeix el seu màxim esplendor en els segles XIII i principis del XIV. La producció d’aquests teixits es desenvolupava en tallers situats a Londres i els seus voltants. Hi havien dos tipus de peces:
- Els teixits produits en sèrie, el destí dels quals és la venta.
- Els teixits confeccionats per encàrrec, amb una producció personalitzada.
Les persones que confeccionaven aquestes peces al taller solien ser miniaturistes, que pintaven els cartrons. Hi havia una estreta relació entre els pintors i els brodadors. Pel que fa al procés de confecció, es feia la tela i, a continuació, el pintor dibuixava el cartró.
La iconografia que es conreava estava dedicada, principalment, a temes sacres: Jesús i la Mare de Déu. Ara bé, els evangelis apòcrifs van ser narrats en moltes peces confeccionades en Opus Anglicanum. També es van confeccionar teixits civils encarregats per la reialesa anglesa, ara bé, aquests s’han perdut gairebé en la seva totalitat. Entre els clients trobem, preferentment, als nobles anglesos, però també van destacar pels seus encàrrecs els Papes.
A continuació, la conferenciant va desenvolupar tot el món de l’Opus Anglicanum a través de comitents i peces artístiques concretes. D’entre aquests exemples, cal destacar la figura de Bonifaci VIII que va ser un gran comprador de peces angleses, per exemple, as seus inventaris apareix 113 vegades la paraula “opus anglicanum”. Una d’aquestes obres era la casulla de Sant Nicolau. També va parlar amb deteniment de dos obres molt significatives: la capa de la Passió i la de la Mare de Déu, depositades en la catedral de St. Bertrand de Comminges. Es tractava d’obres que, més enllà del seu valor artístic, van esdevenir relíquies. Un altre obra destacada va ser la capa pluvial del cardenal Gil de Albornoz. Es caracteritza per escenes emmarcades per arcuacions i un repertori vegetal propi del moment més clàssic de l’Opus Anglicaum. La conferència va finalitzar amb un anàlisi de dues capes importants: la del bisbe Bellera i la de Daroca, ambdues del segle XIV. De la capa del bisbe Bellera va destacar-se la seva modernitat degut a que incorporava una gran novetat, el vellut vermell i una iconografía basada en les tradicions celtes. Respecte a la capa de de Daroca, el seu usuari va ser Benet XIII. Era emprada en la processó del Corpus.
