[2014-10-29] – Presentació del llibre «Sant Vicenç d’Estamariu. Tresor retrobat» a càrrec de Mn. Josep Maria Mauri, el Sr. Joan Planes, el Sr. Albert Villaró, la Dra. Francesca Español, el Sr. Pere Rovira i la Dra. Montserrat Pagès

El passat dimecres 29 d’octubre de 2014 va tenir lloc a la sala Santa Maria de Taüll del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’acte de presentació del llibre «Sant Vicenç d’Estamariu. Tresor retrobat». L’acte va posar de relleu tot el procés de descobriment i revalorització del que va ser objecte l’església de Sant Vicenç d’Estamariu, especialment de les seves pintures murals. L’inici de l’acte va estar presidit per Mn. Josep Maria Mauri, representant del Copríncep Episcopal d’Andorra, qui va ressaltar la importància del caràcter espiritual de les pintures d’acord amb el context històric, cultural i religiós en que van ser creades. El discurs va apelar als sentiments que desprénen els colors del romànic i el valor que té contemplar aquestes obres en el lloc pel qual van ser creades. També va posar en valor el patrocini del projecte gràcies al conveni entre La Caixa i la Generalitat de Catalunya. La següent intervenció va anar a càrrec del Sr. Albert Villaró, coordinador de la publicació, qui va explicar el gran esforç del camí que va seguir el projecte de recuperació del monument des del 14 de març de 1994. Aquesta va ser la data que va endegar el monumental procés de recuperació d’un tresor que es trobava amagat sota un gran folre de runes. Tot va començar amb l’aparició de l’ull de Santa Àgueda que sobresortia de la gran capa de calç des d’un lateral de l’absis. A mesura que anaven vençent les diverses trabes administratives, legals i polítiques també anaven retirant capes de calç per tal de fer aparèixer tot el conjunt pictòric mural que acompanyava a l’ull. La següent intervenció va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d’Amics de l’Art Romànic. D’acord amb l’emotivitat que va acompanyar el procés segons van pronunciar els discursos precedents, la Dra. Español va destacar el gran valor que va tenir el fet que l’ Institut d’Estudis Catalans, durant la primera meitat del segle XX, reunís totes les pintures i les protegís en tant que monuments no només amb un valor religiós sinó també artístic. Segons les seves paraules: “L’ important de tot això va ser la unió entre la societat civil i el patrimoni artístic”.

Després dels breus parlaments, el Sr. Pere Rovira, tècnic en pintura mural del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va procedir a presentar de manera detallada el descobriment de les pintures i la seva posterior conservació-restauració. El criteri bàsic de conservació del projecte va ser el de seguir els principis de la conservació preventiva amb un objectiu clar: “aconseguir la immortalitat del monument”. La intervenció que va constituir el colofó de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Montserrat Pagès, conservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La intervenció va presentar els resultats de l’estudi entorn l’estil i la iconografia de les pintures murals. Segons la Dra. Pagès, la iconografia de les pintures presenta una gran creativitat basada en un discurs teològic molt elaborat. Aquesta singularitat es troba en el fris format per l’alternança entre rostres de màrtirs i animals simbòlics de l’absis. A partir de l’estudi de les inscripcions situades a sota de cada la Dra. Pagès va descobrir que s’amagaba un discurs de caràcter escatològic, en concret, un versicle del llibre de l’Apocalipsi. Pel que fa al seu estil, es caracteritza per la presència de dos estils: el del Mestre de Pedret, caracteritzat per mirades de gran intensitat, i la del Mestre d’Orcau, una deriva molt més expressionista i decorativista. En finalitzar l’acte es va oferir una copa de cava a tots els assistents.