El passat 9 de gener de 2017, va
tenir lloc l’obertura del XXXI Cicle de
conferències d’Amics de l’Art Romànic que porta el títol de «Josep
Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador i de l’arquitecte» ,
dins el marc del Centenari Josep Puig i
Cadafalch.
tenir lloc l’obertura del XXXI Cicle de
conferències d’Amics de l’Art Romànic que porta el títol de «Josep
Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador i de l’arquitecte» ,
dins el marc del Centenari Josep Puig i
Cadafalch.
La presentació va anar a
càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l’entitat, la qual desprès
de glosar el contingut del cicle, va presentar a la primera de les
conferenciants.
càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l’entitat, la qual desprès
de glosar el contingut del cicle, va presentar a la primera de les
conferenciants.
La primera sessió amb el títol
«Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica» va
anar a càrrec de la Dra. Milagros Guardia Pons de la Universitat de Barcelona i
va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans,
carrer del Carme 47, Barcelona.
«Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica» va
anar a càrrec de la Dra. Milagros Guardia Pons de la Universitat de Barcelona i
va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans,
carrer del Carme 47, Barcelona.
Al llarg de la seva exposició
la Dra. Guàrdia va glossar la forma en que Puig i Cadafalch va tractar els
temes relacionats amb la pintura romànica dins el seu corpus historiogràfic.
Les primes obres de Puig amb les quals fa referència a temes de pintura es
poden trobar a la Historia General del Arte : escrita e
ilustrada en vista de los monumentos y de la mejores obras publicadas hasta el
día sota la direcció de Lluis Domènech i Montaner i
del propi Puig i Cadafalch, publicada el 1901. La Dra. Milagors Guràdia va rastrejar
la influència en els seus escrits d’obres anteriors com les de La peinture décorative en France du XIe au
XVIe siècle de P.Gélis-Didot, i H. Lafillée (Paris, 1889); Études sur l’histoire romaine de Prosper
Mérimée (1845) i l’extensa obra de Viollet-le-Duc. D’aquestes diverses influències
en destacà la forma d’il·lustrar els llibres amb calcs i reproduccions
acolorides de les pintures romàniques. Aquestes, malgrat que en alguns cas no
són exactes, representen un veritable testimoni de l’estat de conservació de
moltes elles a finals del s.XIX i principis del XX, en un moment on la
fotografia, en blanc i negre, era encara
força incipient.
la Dra. Guàrdia va glossar la forma en que Puig i Cadafalch va tractar els
temes relacionats amb la pintura romànica dins el seu corpus historiogràfic.
Les primes obres de Puig amb les quals fa referència a temes de pintura es
poden trobar a la Historia General del Arte : escrita e
ilustrada en vista de los monumentos y de la mejores obras publicadas hasta el
día sota la direcció de Lluis Domènech i Montaner i
del propi Puig i Cadafalch, publicada el 1901. La Dra. Milagors Guràdia va rastrejar
la influència en els seus escrits d’obres anteriors com les de La peinture décorative en France du XIe au
XVIe siècle de P.Gélis-Didot, i H. Lafillée (Paris, 1889); Études sur l’histoire romaine de Prosper
Mérimée (1845) i l’extensa obra de Viollet-le-Duc. D’aquestes diverses influències
en destacà la forma d’il·lustrar els llibres amb calcs i reproduccions
acolorides de les pintures romàniques. Aquestes, malgrat que en alguns cas no
són exactes, representen un veritable testimoni de l’estat de conservació de
moltes elles a finals del s.XIX i principis del XX, en un moment on la
fotografia, en blanc i negre, era encara
força incipient.
La Dra Milagros Guardia va fer
també referència a les relacions de Puig amb Josep Pijoan, Jean Auguste
Brutails i Lluis Domènech pel que fa als
estudis de la pintura romànica catalana i les rivalitats i “col·laboracions” que
hi va haver entre ells. És conegut, i en va fer referència, a les desavinences de
Domènech i Puig, arran de la publicació de «L’arquitectura romànica a
Catalunyna»
(1909–18), juntament amb Antoni Falguera i Josep Goday que impedir la
publicació d’un estudi semblant que preparava Domènech.
també referència a les relacions de Puig amb Josep Pijoan, Jean Auguste
Brutails i Lluis Domènech pel que fa als
estudis de la pintura romànica catalana i les rivalitats i “col·laboracions” que
hi va haver entre ells. És conegut, i en va fer referència, a les desavinences de
Domènech i Puig, arran de la publicació de «L’arquitectura romànica a
Catalunyna»
(1909–18), juntament amb Antoni Falguera i Josep Goday que impedir la
publicació d’un estudi semblant que preparava Domènech.
Un altre aspecte que va destacar
va ser la feina feta per la salvaguarda de l’art romànic des de la Junta de Museus i posteriorment
també per l’Institut d’Estudi Catalans. Salvaguarda que va consistir primer amb
la recollida d’informació amb l’observació “in situ” com la de la missió arqueològica del 1907,
i d’altres que van ser protagonitzades per Domènech i Montaner o mossèn Gudiol
a la Vall d’Aran i amb l’arrencament de les pintures a nivell posterior, per
ser traslladades a diversos museus.
va ser la feina feta per la salvaguarda de l’art romànic des de la Junta de Museus i posteriorment
també per l’Institut d’Estudi Catalans. Salvaguarda que va consistir primer amb
la recollida d’informació amb l’observació “in situ” com la de la missió arqueològica del 1907,
i d’altres que van ser protagonitzades per Domènech i Montaner o mossèn Gudiol
a la Vall d’Aran i amb l’arrencament de les pintures a nivell posterior, per
ser traslladades a diversos museus.
