El passat dilluns 30 de gener
de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc la conferència «L’estela de Josep
Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català» a càrrec de la Dra.
Raquel Lacuesta, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’acte,
que es va desenvolupar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis
Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), va ser presentada pel vocal de l’entitat
l Dr. Joan Valero.
de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc la conferència «L’estela de Josep
Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català» a càrrec de la Dra.
Raquel Lacuesta, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’acte,
que es va desenvolupar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis
Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), va ser presentada pel vocal de l’entitat
l Dr. Joan Valero.
La Dra. Raquel Lacuesta és una
historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona (1973), bé que estudià
part de la carrera a la Universidad Complutense de Madrid. Doctorada en
història de l’art (1998) a la UB, on també es llicencià en filosofia i ciències
de l’educació (1987). La seva tesi doctoral va ser «El Servei de Catalogació i
Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i
obra. 1915-1981» (Departament d’Història de l’Art de la Universitat de
Barcelona, 1998, publicada el 2000 amb el títol Restauración monumental en Cataluña. Siglos XIX y XX). El 1985
entrà al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de
Barcelona, on el 1996 esdevingué cap de la Secció Tècnica d’Investigació,
Documentació i Difusió del mateix servei, ara denominat “de Patrimoni
Arquitectònic Local”, i la Secció, d’Investigació, Catalogació i Difusió.
historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona (1973), bé que estudià
part de la carrera a la Universidad Complutense de Madrid. Doctorada en
història de l’art (1998) a la UB, on també es llicencià en filosofia i ciències
de l’educació (1987). La seva tesi doctoral va ser «El Servei de Catalogació i
Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i
obra. 1915-1981» (Departament d’Història de l’Art de la Universitat de
Barcelona, 1998, publicada el 2000 amb el títol Restauración monumental en Cataluña. Siglos XIX y XX). El 1985
entrà al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de
Barcelona, on el 1996 esdevingué cap de la Secció Tècnica d’Investigació,
Documentació i Difusió del mateix servei, ara denominat “de Patrimoni
Arquitectònic Local”, i la Secció, d’Investigació, Catalogació i Difusió.
La Dra. Laquesta s’endinsà en el
s.XIX per argumentar l’ambient cultural i les idees de restauració que formaren
la personalitat de Puig i Cadafalch com arquitecte. Les novetats que venien de
França en aquest tema a mans de Víctor Hugo, Viollet-le-Duc i altres, arribaren
a Barcelona amb la nova Facultat d’Arquitectes l’any 1878. Professors de la
facultat com Elies Rogent, Domènech i Montaner i altres, varen modelar la
personalitat del jove Puig, les idees dels quals, van ser analitzades per la
Dra. Lacuesta.
s.XIX per argumentar l’ambient cultural i les idees de restauració que formaren
la personalitat de Puig i Cadafalch com arquitecte. Les novetats que venien de
França en aquest tema a mans de Víctor Hugo, Viollet-le-Duc i altres, arribaren
a Barcelona amb la nova Facultat d’Arquitectes l’any 1878. Professors de la
facultat com Elies Rogent, Domènech i Montaner i altres, varen modelar la
personalitat del jove Puig, les idees dels quals, van ser analitzades per la
Dra. Lacuesta.
En una segona part de la
xerrada, va repassar les novetats i aportacions importants que representaren els
diferents intervencions de Puig en els edificis restaurats per ell. Aquest
encapçalarà una actitud critica i revisionista sobre els criteris de
restauració imposats per Elies Rogent : conservadorisme versus restauracionisme. Entre els edificis emblemàtics restaurats
per Puig, que va anar analitzant durant la xerrada, trobem la catedral de la Seu
d’Urgell, Sant Martí Sarroca, la catedral de Solsona, el monestir de
Montserrat, el conjunt e Terrassa i la controvertida obertura de Via Laietana.
xerrada, va repassar les novetats i aportacions importants que representaren els
diferents intervencions de Puig en els edificis restaurats per ell. Aquest
encapçalarà una actitud critica i revisionista sobre els criteris de
restauració imposats per Elies Rogent : conservadorisme versus restauracionisme. Entre els edificis emblemàtics restaurats
per Puig, que va anar analitzant durant la xerrada, trobem la catedral de la Seu
d’Urgell, Sant Martí Sarroca, la catedral de Solsona, el monestir de
Montserrat, el conjunt e Terrassa i la controvertida obertura de Via Laietana.
 |
| Públic assistent a la conferència |
 |
| El Dr. Joan Valero presentant a la Dra. Lacuesta |
 |
| La Dra. Raquel Lacuesta |