El passat dilluns 21 de març de 2011, la Dra. Francesca Español va realitzar la segona de les conferències del cicle Art medieval i col·leccionisme, amb el títol “La catedral d’Urgell i la diàspora del seu mobiliari litúrgic envers col·leccions i museus”. L’acte va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 – Barcelona) a les 19 hores i hi van assistir cinquanta-dues persones. La Dra. Español va anar descrivint el desmantellament del mobiliari litúrgic de la catedral de la Seu d’Urgell a partir de les restauracions de Puig i Cadafalch el 1918 i pels efectes de la Guerra Civil i per altres intervencions durant el franquisme. Un dels exemples citats va ser el retaule dedicat a Sant Miquel i Sant Pere del pintor Jaume Cirera, que es va fraccionar. Una part es troba conservada al MNAC, però d’altres es van dispersar a partir de la compravenda de diversos antiquaris de França i Nova York; una d’elles anà a parar a la col·lecció privada de José María del Palacio y Abárzuza, tercer conde de Las Almenas. La venda fragmentada dels retaules, com és de suposar, incrementava els guanys de l’antiquari i facilitava el trasllat de les peces. 

JAUME CIRERA – BERNAT DESPUIG

Retaule de Sant Miquel i sant Pere

(1432-1433)- MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya
Un altre altar afectat va ser el de Santa Caterina: en treure el retaule barroc, van aparèixer al darrere diverses pintures murals les quals, un cop arrencades, es van dispersar entre el Museu Diocesà de Vic, una col·lecció privada i posterior dació al MNAC i a la Abegg Stiftung de Riggisberg a Suïssa.
La capella de Sant Ermengol també va quedar repartida entre diverses col·leccions. Algunes peces van anar a parar a la col·lecció Plandiura i al Museo de Bellas Artes de Bilbao i d’altres a la col·lecció del Dr. Pérez Rosales del Museu Maricel de Sitges. Una de les parts més interessants de la conferència de la Dra. Español va ser la que dedicà a la disgregació del cadirat del cor gòtic de l’aspecte original del qual tenim constància a partir de fotografies antigues i dels dibuixos de Puig i Cadafalch.
Pintures de Sant Ermengol.
 Museu de Belles Arts de Bilbao
Part del cadirat anà a la col·lecció Lázaro Galdiano de Madrid i altres, a partir de l’activitat de l’arquitecte Arthur Byne (1884-1935), a la col·lecció de William Randolph Hearts (1863-1951) al San Simeon Hearts Castle. També es va perdre el retaule major que era semblant al de la catedral de Barcelona i que ara el podem localitzar a la capella major de la catedral de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.
Finalment, es van comentar alguns dels teixits desapareguts com l’Estendard de Sant Ot, actualment al DHUB-Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, signat per la brodadora Elisava, i el frontal brodat, actualment al Victoria and Albert Museum de Londres.

Malgrat que la part positiva és que totes aquestes peces s’han conservat, hi ha una valoració negativa a fer, si considerem que, actualment, es troben disperses i descontextualitzades lluny del seu espai original per al que van estar pensades.
La catedral de la Seu d’Urgell en una foto d’autor desconegut d’inicis del segle XX (del llibre Catalunya en blanc i negre. Ed. Espasa Calpe)
Galeria del creuer dret i reixa de l’ altar major de l’ església de la Seu d’ Urgell BC : Fons Salvany SaP_708_10 (1923)