Església de Torres del Rio |
El passat dilluns 22 d’octubre de 2012 dins el cicle de conferències L’art romànic a l’abast, la Dra. Francesca Español i Bertran, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic, va pronunciar la conferència: «Els edificis de Terra Santa i el seu ressò a Occident». L’acte va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona) i hi van assistir una cinquantena de persones.
L’objectiu de la xerrada era posar sobre la taula el ressò que van tenir a l’art medieval d’Occident les construccions erigides en època constantiniana per recordar els llocs sants de Terra Santa. En primer lloc, es va fer referència a les diverses llegendes sobre Constantí i la seva mare Santa Helena que van ocasionar, després de l’Edicte de Milà del 313, que s’erigissin una sèrie d’edificis en els llocs emblemàtics del cristianisme; ens referim a l’església de la Nativitat a Betlem i la basílica del Sant Sepulcre i el Calvari a Jerusalem. Malgrat que els edificis constantinians no han arribat a nosaltres a causa de les diverses destruccions efectuades al llarg del temps, les descripcions de viatgers, pelegrins i historiadors com el cas d’Eusebi de Cesarea, ens permeten una aproximació als mateixos. La majoria d’ells van ser construïts utilitzant una planta centralitzada en la seva estructura.
Secció i planta del Sant Sepulcre de Jerusalem. |
Aquest fet va portar la Dra. Francesca Español a parlar del concepte d’Iconografia de l’arquitectura, terme encunyat per l’historiador Richard Krautheimer. Aquests edificis van tenir un important ressò a Occident i les plantes centralitzades s’empraren en la construcció d’edificis destinats a les advocacions relacionades amb el naixement i la mort de Crist. Es va fer referència, entre altres als edificis dels templers de Londres, Sant Domènec de Bolonya, l’església de Torres del Río (Navarra), el Sant Sepulcre d’Olèrdola, Rieux-Minervois (en occità Rius de Menerbés) i l’església del Pessebre del monestir de Cuixà, entre d’altres.