El passat dilluns 23 de gener de 2012, el Dr. Joan Valero va pronunciar la conferència «El llinatge dels Cabrera i la promoció artística de la Catalunya baixmedieval» a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona). Els Cabrera van ser la nissaga familiar que va controlar el vescomtat homònim dins el comtat de Girona i al llarg de la conferència va anar descrivint com els diferents membres d’aquesta família van anar contribuint a enriquir el patrimoni artístic del vescomtat.
Els Cabrera cauen en desgràcia en temps de Bernat II (1332-1343), quan els nobles aragonesos van conspirar contra ell, raó per la qual hagué de fugir a Navarra on el rei Carles II el va fer presoner i el deportà a Aragó. El 1364 fou executat per ordre del rei. Posteriorment, mercès a les gestions del seu fill Bernat III, bona part dels seus béns foren retornats a la família, malgrat que la seva persona no fou rehabilitada ni perdonada. Com a promotor, se li atribueix l’acabament de l’Hospital d’Hostalric, iniciat amb anterioritat per Leonor d’Aguilar, muller de Bernat I.
Bernat IV de Cabrera (1352-1423) va ser un dels més actius com a promotor artístic. Va refer les muralles d’Hostalric, malgrat les fortes protestes dels ciutadans per les despeses exigides. Les muralles conservades actualment són d’aquesta etapa. També va traslladar la capital del vescomtat a Blanes amb la construcció d’un nou palau obrat per Arnau Bargués. El canvi de capitalitat apareix per l’adquisició del comtat de Mòdica (Sicília), el 1393, i per cercar una necessària sortida al mar i un clima més benigne. Joan Valero va analitzar en profunditat les restes conservades del palau, el qual es troba actualment molt malmès, amb el seu patrimoni dispers.
Un altre vescomte interessant com a promotor va ser Bernat V de Cabrera (1423-1466), al qual se li poden atribuir les obres del segon pis del palau i la reforma del castell de Sant Joan i la construcció de la font gòtica de Blanes que va ser força descrita en tots els seus aspectes per part del Dr. Valero.