El dilluns 24 de febrer de 2014, a les 7 de la tarda, va tenir lloc la conferència, del cicle Promoció artística femenina a la Corona d’Aragó baixmedieval, «De belleza y piedad. Promociones de María de Castilla, reina de Aragón», a carrec de la Dra. María del Carmen García Herrero, de la Universitat de Saragossa, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. La Dra. María del Carmen García Herrero va explicar que la conferència presentaria unes pinzellades sobre promocions de la reina Maria de Castella, moltes procedents de documentació inèdita, especialment la correspondència de la reina, estudiada per la conferenciant.
Maria de Castella va néixer a Segòvia el 14 de setembre de 1401, filla gran de del rei Enric III de Castella i la princesa Caterina de Lancaster, va néixer el 14 de setembre de 1401. El 12 de juny de 1415 es va casar a la catedral de València amb l’infant Alfons d’Aragó, fill de Ferran d’Antequera i d’Elionor d’Alburquerque. El 1416 va esdevenir reina consort d’Aragó. Va morir a València el 4 d’octubre de 1458. No va tenir fills del seu matrimoni. En les moltes absències del seu marit, va ser Lloctinent de Catalunya, càrrec en el qual va morir. Va ser una reina i una lloctinent sàvia, prudent i perseverant, tal i com es va veure en la seva gestió ininterrompuda de Lloctinent des de 1431 a 1458, any de la mort del rei. En la seva correspondència queda palès que valorava molt “el bon seny”, que esmenta moltes vegades.
Va defensar i ajudar les persones que seguien una vida religiosa, retirada i de pietat, fossin o no claustrals. Va ajudar els ordes mendicants, especialment els renovats. Sentia una gran admiració per les dones que es retiraven del món, preferentment les no claustrals, terciàries i beates, va ajudar-ne moltes econòmicament. Demostració d’això és que, en el seu testament, va deixar 1.500 florins a cada monestir de dominics observants de Catalunya.
En les seva correspondència parla d’un obsequi de la seva cosina, la reina Isabel de Portugal, de dos sèries de tapissos que es teixirien a Borgonya. Una sobre el Goigs de la Mare de Déu i l’altra sobre la vida de Jesús. Agraeix el regal i demana que els tapissos siguin de devoció, que la Mare de Déu hi sigui representada com una beata, vestida com a “mulier religiosa”. La reina estava impregnada de les idees d’un corrent de religiositat baixmedieval per al qual la bellesa havia d’estar al servei de la pietat. La conferenciant va dir que suposava que els tapissos havien estat destinats a un convent de València, però actualment no se sap on són.
La reina tenia la voluntat de fundar institucions religioses i així ho va fer.
Les seves fundacions eren d’arquitectura molt simple, dons, a part d’embellir els llocs on eren la seva destinació era la de ser llocs de pietat i no de luxe. Entre les seves fundacions o promocions de convents ja fundats, destaca el Monestir d’observants de Santa Maria de Jesús a Saragossa. El Convent de sant Antoni de Barcelona. Va engrandir i embellir el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Va fundar també el convent de clarisses de la Trinitat de València. Moltes de les seves fundacions són considerades en la documentació com a “fundacions del rei”, això va passar amb la Capella dels Corporals de Santa Maria de Daroca, de la qual la conferenciant va dir que havia trobat proves que era obra de la reina Maria.
L’inventari de la seva biblioteca, fet a la seva mort el 1458, recull molts llibres de pietat, entre els quals una còpia de la vida de Santa Caterina de Siena, del que havia demanat l’original a les monges dominiques de Barcelona el 1451 per a copiar-lo i amb la promesa de retornar-lo, tal i com va fer.
Tenia una important col·lecció de relíquies, motiu de la seva devoció. La més important i estimada de la reina, el “lignum crucis”, la va donar al Convent de la Trinitat de València, on va decidir de ser enterrada en una cantonada del claustre. No va voler l’enterrament reial a Poblet, si no en una de les fundacions que ella més estimava.
