El passat dissabte dia 25 de febrer de 2012 tingué lloc la visita comentada al Call de Barcelona, com a darrera activitat dels cicle de conferències Els jueus a Catalunya. L’explicació va anar a càrrec de les guies del Centre d’Interpretació del Call que depèn del Museu d’Història de Barcelona. Situat al bell mig del Call barceloní, a la placeta Manuel Ribé, aquest edifici d’origen medieval conté restes conservades dels segles xiii-xiv i va ser propietat de Jucef Bonhiac, teixidor de vels, segons consta en un document del segle xiv.
Degut al seu elevat nombre, els assistents van haver de dividir-se en dos grups. La sessió consistí en una explicació inicial, la visita comentada a l’exposició Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d’una ortodoxia, instal·lada a la primera planta del Centre d’Interpretació i una ruta per tot el Call barceloní. L’itinerari va començar per l’anomenat Call Major, el qual es trobava al cor de Barcelona, en un dels quadrants de l’antic perimetre que emmarcaven les muralles romanes i delimitat pels carrers de Sant Honorat, del Call i de Sant Sever. Tot i que els jueus estaven obligats a viure en un espai tancat des del 1179, el Call passà a estar aïllat de la resta de la ciutat per un mur des del 1243 per manament de Jaume I. De les dues portes que tenia el recinte, una donava al vell fossar de Sant Miquel i l’altra sota el Castell Nou, al peu del qual hi havia una placeta on es trobava el forn jueu. Malgrat que l’estructura urbana actual és posterior a l’abandonament del Call, els carrers encara conserven el seu aspecte medieval. Després d’una breu visita de la domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita, l’itinerari acabà a l’espai que ocupava el Call Menor, fora del perimetre urbà i delimitat pels actuals carrers de Ferran i de la Boqueria.
Per a més informació sobre la visita al Call Jueu: