El passat dissabte 26 de gener de 2013, una delegació de la Junta d’Amics de l’Art Romànic, integrada per la presidenta de l’entitat Francesca Español, la vicepresidenta Rosa Maria Martín i el secretari Joaquim Graupera, va assistir a la cerimònia de proclamació de la ciutat de Ripoll com a Capital de la Cultura Catalana 2013. El programa de la Capital de la Cultura Catalana Ripoll 2013, elaborat amb la col·laboració d’una seixantena d’activitats, es pot consultar, sempre actualitzat a www.ripoll2013.cat

L’acte formal d’inauguració que es va escenificar a l’interior del monestir, anomenat “Pel corrent del temps”, consistí en un espectacle musical que va anar repassant a nivell simbòlic, la contribució de Ripoll a la història de Catalunya (el paper del cenobi en l’origen de Catalunya, la industrialització, la Renaixença, l‘època de la guerra civil i el franquisme…). Els diferents quadres plàstics, elaborats a càrrec de la companyia “Sargantana”, s’alternaren amb els parlaments en què hi van intervenir el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela; la tinent d’alcalde de Cultura de Tarragona, Carme Crespo, que va escenificar el relleu de la capitalitat; l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i, finalment, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Després de la representació de l’obra, s’oferí una mostra de cultura popular amb sardanes, gegants i capgrossos a la plaça de davant del monestir. 


La capitalitat de Ripoll es basa en tres eixos vertebradors, d’una banda, la importància del patrimoni i la història de la ciutat amb exemples clars com l’origen romànic del monestir de Santa Maria de Ripoll, la tasca de l’Scriptorium o les figures cabdals de Guifré el Pelós, l’abat Oliba o el Bisbe Morgades. D’altra banda, també es posa èmfasi en la industrialització ja que el treball del ferro i l’aprofitament de l’aigua, des del segle XV, van convertir Ripoll en una vila pròspera i industrial. Al llarg dels anys, el creixement de la indústria tèxtil i metal·lúrgica posicionà la ciutat en el món global. Finalment, la capital vol posar en valor l’etnografia i la seva cultura popular. 


Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona(2014), Vilafranca del Penedès (2015) i Vic (2016). La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius: contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.
Moment de l’espectacle inaugural “Pel corrent dels temps”
Parlament de l’Alcalde de Ripoll, Sr. Jordi Munell
Parlament del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell.
Moment de l’espectacle inaugural “Pel corrent dels temps”