El passat dissabte 26 de març de 2011, es va poder visitar la Fundació Privada Manuel Rocamora, situada al carrer Ballester 12 de Barcelona. Van assistir trenta-quatre socis. Les explicacions van anar a càrrec del personal de la Fundació. Aquesta Fundació es va formar el 1976 a partir del llegat de Manuel Rocamora i Vidal, nascut a Barcelona l’any 1892, fill d’una família d’industrials de cera i sabons. Es va dedicar des de molt jove a la pintura, formant-se a la Llotja amb Fèlix Mestres. Va guanyar la medalla d’or del concurs Masriera el 1929, any en què va exposar per primer cop a La Pinacoteca. Adscrit al Saló de Barcelona, des dels anys trenta va fer exposicions individuals de les seves obres.
Rocamora va ser un personatge de la burgesia barcelonina que va destacar principalment per la seva afecció al col·leccionisme la qual cosa el va portar a reunir col·leccions molt diverses, destacant-ne la ceràmica i la indumentària. També és important per la seva contribució a la revaloració del carrer de Montcada. Fruit de les seves aficions va publicar diversos estudis: Un siglo de modas barcelonesas (1750-1850) (1944), Historia de la navegación aérea en Barcelona (1948), La mode en Espagne au XVIe siècle (1955) i Fernando Sor (1778-1839) (1957), entre altres obres.
La Fundació té la seu a la seva residència, un palauet isabelí situat al barri del Putxet, on s’hi poden observar una gran varietat de les més de 4.000 peces que van integrar la seva col·lecció i que es troben distribuïdes per les diferents sales: la ceràmica d’Alcora, pintures, dibuixos, escultura dels segles xix i xx (Ramon Casas, Manolo Hugué, Vallmitjana, una reproducció a petita escala del monument a Colom de Barcelona…), mascarons de proa, autòmats, nines, etc. A la planta baixa de la casa hi destaca una doble sala que va fer les funcions de biblioteca particular amb una gran quantitat de llibres de diferents èpoques i temàtiques. A l’escala que porta al primer pis hi ha una mostra de gravats, entre els que hi figuren els que representen la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques al setembre de 1714, realitzats pel gravador Rigaud.
De totes les seves col·leccions la més important és la d’indumentària. La inclinació al col·leccionisme de vestits li vingué de la seva mare, Anna Vidal i Sala, qui guardava cada any dos vestits sense cap finalitat especial. La col·lecció d’indumentària comprèn vestits civils, ornaments litúrgics, complements i accessoris del vestit procedents de Catalunya, l’Estat espanyol, diversos llocs d’Europa, Amèrica i Àsia. La cronologia és des del segle xvi al anys 20 del segle xx. El 1933 va donar part de la col·lecció a la Junta de Museus de Catalunya. Va ser exposada al Museu d’Arts Decoratives el mateix any. El 1963 va donar la col·lecció sencera a l’Ajuntament de Barcelona amb la condició que fos exposada en un palau del carrer de Montcada ––Rocamora havia estat un dels fundadors d’Amics del Carrer de Montcada on va viure fins 1933–– restaurat amb aquesta finalitat. L’any 1969 es va obrir el Museu d’Indumentària- Col·lecció Rocamora al Palau de Marqués de Llió. El catàleg de la col·lecció, de 4.187 peces d’indumentària, que ell mateix havia dirigit, va ser publicat el 1970 amb el títol: Museo de Indumentaria-Colección Rocamora. Després d’obrir-se el museu va continuar col·leccionant indumentària civil i litúrgica, la qual es conserva i exposa a la Fundació.
