[26-03-2012] – Conferència de Rosa Maria Martín: «La comtessa Guisla de Cerdanya»

Dilluns 26 de març ha tingut lloc la conferència de la Sra. Rosa M. Martín i Ros sobre «La comtessa Guisla de Cerdanya» dins el cicle Romànic a l’abast. Es tracta d’un personatge més conegut per la llegenda que no pas per la realitat històrica, que visqué entre finals del segle x i inicis de l’xi. Esmentada en algun document com a Ermengarda de Pallars, es casà amb el comte Guifré I de Berga i II de Cerdanya. Segons la tradició, que recull Jacint Verdaguer en el seu poema Canigó, Guifré es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó (que havia fundat ell mateix) en vida de Guisla, la qual brodà unes tovalles d’altar per donar-les al cenobi. Tot i que aquesta entrada a la vida religiosa en realitat es dugué a terme després de la mort de Guisla, la tradición ha relacionat la comtessa amb determinats elements tèxtils medievals procedents del monestir, els quals han estat analitzats en aquesta conferència. Es tracta precisamente d’unes tovalles d’altar quelcom disperses (una part anà a raure a la localitat veïna de Castell de Vernet, una altra al museu de les Termes de Cluny, a París) que conformen un conjunt relativamente homogeni. Després d’exposar les diferents consideracions que els estudiosos han realitzat sobre aquestes obres i la seva cronologia, i d’establir comparacions amb altres obres similars, es conclou que serien unes peces d’origen andalusí del segle xv. En conseqüència, no es correspondrien en absolut amb la pressumpta donación de Guisla. Això no obstant, al mateix museu de Cluny es conserva una altra peça tèxtil procedent de Sant Martí del Canigó que s’ha datat a la primera meitat del segle xi; es tracta d’un brodat també andalusí, que podria haver arribat al monestir com a fruit d’una donació, en tot cas posterior a Guisla. 

Brodat atribuït a la comtessa Guisla conservat a Sant Martí del Canigó