.jpg)
Dilluns 28 de gener de 2013, Jaume Riera i Sansva inaugurar el segon cicle Els jueus a
Catalunya amb la conferència «Els jueus en positiu». Jaume Riera és l’antic
facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i un acreditat especialista sobre el
mon judaic, tema al qual ha dedicat un ampli nombre d’estudis i sobre el qual ha
publicat una àmplia bibliografia.
Aquesta conferència, complementària de la del
curs passat, tenia com a objectiu exposar si els homes i les dones dels segles xiv i xv
van saber trobar elements positius o no en el ser i en l’actuar dels jueus. En
el conjunt de la conferència la conclusió va ser negativa. L’únic punt positiu
observat va ser la seva religiositat i, en concret, l’observança de les seves
festes. Els contemporanis als jueus medievals no volien tenir-los ni sentir-los
a prop. Ells eren conscients que estaven en exili, castigats per Déu pels seus
propis pecats i aquesta etapa transitòria acabaria amb la vinguda del Messies i
podrien regressar a la pàtria, al país d’Israel.
curs passat, tenia com a objectiu exposar si els homes i les dones dels segles xiv i xv
van saber trobar elements positius o no en el ser i en l’actuar dels jueus. En
el conjunt de la conferència la conclusió va ser negativa. L’únic punt positiu
observat va ser la seva religiositat i, en concret, l’observança de les seves
festes. Els contemporanis als jueus medievals no volien tenir-los ni sentir-los
a prop. Ells eren conscients que estaven en exili, castigats per Déu pels seus
propis pecats i aquesta etapa transitòria acabaria amb la vinguda del Messies i
podrien regressar a la pàtria, al país d’Israel.
Els jueus no ocuparen mai cap ofici públic i,
en l’aspecte lingüístic, parlaven el català, però no va ser la llengua de la
seva cultura que era l’hebreu. Un percentatge molt elevat dels jueus dels
segles xiii i xiv, i també del xv, exerciren com a metges i als grans centres urbans, com
Perpinyà, Lleida, Girona i Barcelona, hi havia alguns jueus que s’especialitzaren
en l’estudi del dret civil.
en l’aspecte lingüístic, parlaven el català, però no va ser la llengua de la
seva cultura que era l’hebreu. Un percentatge molt elevat dels jueus dels
segles xiii i xiv, i també del xv, exerciren com a metges i als grans centres urbans, com
Perpinyà, Lleida, Girona i Barcelona, hi havia alguns jueus que s’especialitzaren
en l’estudi del dret civil.
Un jueu no podia assistir a una festa familiar
d’una llar cristiana. Físicament, sí, que podia assistir-hi, però hi estaria
com un convidat de pedra, sense menjar ni beure, a més, tenir familiaritat amb
jueus no era ben vist. Les úniques relacions positives que podien establir-se
entre cristians i jueus era a nivell individual i per qüestions professionals. Molts
jueus exerciren d’argenters, relligadors de llibres, prestamistes, metges, sastres,
sabaters, matalassers, llautoners, perolers, torners, maneguers, tintorers,
mercers, corredors, etc. Els que es dedicaven al comerç d’objectes de segona mà
rebien el nom de “pellers”.
d’una llar cristiana. Físicament, sí, que podia assistir-hi, però hi estaria
com un convidat de pedra, sense menjar ni beure, a més, tenir familiaritat amb
jueus no era ben vist. Les úniques relacions positives que podien establir-se
entre cristians i jueus era a nivell individual i per qüestions professionals. Molts
jueus exerciren d’argenters, relligadors de llibres, prestamistes, metges, sastres,
sabaters, matalassers, llautoners, perolers, torners, maneguers, tintorers,
mercers, corredors, etc. Els que es dedicaven al comerç d’objectes de segona mà
rebien el nom de “pellers”.
Jaume Riera va tractar, al final de la
conferència, la relació dels jueus amb la casa reial i va ordenar els monarques
en una escala valorativa de les seves relacions amb jueus singulars, al rei
Pere III (1336-1387) li podríem concedir un deu. Al seu primer fill Joan I (1387-1396), un vuit; al seu segon
fill, Martí (1396-1410), un set; al seu pare, Alfons III (1327-1336), només un
tres; al seu avi, Jaume II (1291-1327),
i al seu renét Alfons IV
(1416-1458), un dos; als dos monarques darrers, Joan II (1458-1479) i Ferran II
(1479-[1492]), un u; i al rei Ferran I (1412-1416), un zero. Segons Riera la
justificació d’aquesta relació es deu a la manca de numerari de la monarquia i
així, la relació amb els jueus era més intensa quan la monarquia tenia menys
diners per pagar, ja que així s’estalviava de pagar els seus serveis.
conferència, la relació dels jueus amb la casa reial i va ordenar els monarques
en una escala valorativa de les seves relacions amb jueus singulars, al rei
Pere III (1336-1387) li podríem concedir un deu. Al seu primer fill Joan I (1387-1396), un vuit; al seu segon
fill, Martí (1396-1410), un set; al seu pare, Alfons III (1327-1336), només un
tres; al seu avi, Jaume II (1291-1327),
i al seu renét Alfons IV
(1416-1458), un dos; als dos monarques darrers, Joan II (1458-1479) i Ferran II
(1479-[1492]), un u; i al rei Ferran I (1412-1416), un zero. Segons Riera la
justificació d’aquesta relació es deu a la manca de numerari de la monarquia i
així, la relació amb els jueus era més intensa quan la monarquia tenia menys
diners per pagar, ja que així s’estalviava de pagar els seus serveis.
