[29/03 – 01/04-2013] – Sortida a l’Alvèrnia romànica

Del 29 de març a l’1 d’abril de 2013 es va fer la tradicional sortida de Setmana Santa, aquest any a l’Alvèrnia romànica.  Els comentaris i explicacions van anar a càrrec dels doctors Joan Valero i Joaquim Graupera, membres de la junta de l’entitat. 

La regió de la Baixa Alvèrnia es caracteritza per conservar un extraordinari conjunt d’esglésies romàniques de característiques molt similars, situades en un radi d’uns trenta quilòmetres a l’entorn de Clermont-Ferrand. Són denominades com a majors aquelles que han conservat millor la seva essència original: Notre-Dame-du-Port a Clermont-Ferrand, Saint Austremoine d’Issoire, Notre-Dame d’Orcival, l’església de Saint-Nectaire i Notre-Dame de Saint-Saturnin. 

Així i tot, aquest grup es veu complementat per un altre conjunt d’esglésies les quals, si no haguessin sofert importants modificacions morfològiques en el passat, podrien perfectament haver format part del grup de les majors; de fet, també són conegudes com a “esglésies majors de tipus incomplet”. Es tracta de Saint-Victor i Sainte-Couronne d’Ennezat (la capçalera romànica fou substituïda per una gòtica al segle XIII), l’església abacial de Mozac (l’absis va ser destruït per un terratrèmol al segle XV), l’església de Saint-Julien de Chauriat (l’absis va ser substituït per un de gòtic), l’església de Saint-Martin de Cournon d’Auvergne (àmpliament reconstruïda al segle XIX) i la basílica de Saint-Amable de Riom (amb el creuer i el campanar reconstruïts després de la Revolució Francesa). 

Aquest notable conjunt d’esglésies comparteix una sèrie de característiques que les singularitza davant d’altres monuments arquitectònics del romànic. La capçalera és molt àmplia amb una combinació de volums de creixement progressiu. Solen tenir absidioles adossades al braç del transsepte, amb tres o quatre capelles radials (amb l’excepció de Saint-Saturnin). En el cas particular d’Issoire, destaca la presència d’una capella axial rectangular. L’absis té una decoració molt notable per l’abundància de motius i la seva policromia, que s’obté mitjançant l’ús de mosaics de pedra, com tova volcànica, la lava d’andesita, l’arcosa i el gres rosat. 

Un dels elements distintius d’aquestes esglésies és l’anomenat massif barlong, que els confereix una silueta inconfusible: es tracta d’un cos de forma lleument oblonga situat sobre el creuer amb la finalitat de garantir l’estabilitat de la construcció, i al mateix temps reforça el caràcter d’estructura amb grans volums superposats que tenen aquests edificis. També crida l’atenció el campanar octogonal, per bé que només les esglésies de Saint-Saturnin i Orcival n’han conservat l’original. Altres esglésies, com les d’Ennezat, Menat i Thuret, mantenen només el primer pis original. 

Les façanes laterals de la nau i del creuer són també similars en totes les esglésies del grup, especialment per la disposició de les finestres. Només varia la posició de la porta sud, que tant es pot trobar a la nau central com al transsepte. 

L’interior de les esglésies sol allotjar interessants testimonis d’escultura romànica, concentrada fonamentalment en els capitells. El cor està envoltat per sis o vuit columnes coronades per capitells que sostenen arcs sobrealçats. Pot estar completament policromat, tal com s’esdevé a Issoire, tot i que a les altres esglésies generalment també es conserven algunes restes de policromia.També es va visitar el far dels morts a Culhat i la Sainte-Chapelle de Vic-le-comte.