El 30 de gener passat, l’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Jaume Riera i Sans, un acreditat especialista sobre el mon judaic, segons ho atesten les nombroses publicacions que ha consagrat al tema, va inaugurar el cicle Els jueus a Catalunya amb la conferència «Els jueus dins el context català dels segles xiv i xv». Durant la seva exposició, va resseguir la peripècia d’aquesta minoria a la Catalunya baixmedieval i en va revisar la incidència demogràfica que va ser especialment rellevant vers 1320-1342, minvant des d’aleshores pels estralls de la Pesta Negra i els pogroms, especialment el de l’any 1391. El pes que els jueus van tenir en la societat contemporània va ser un altre dels punts abordats. Avaluat com a rellevant en el «mercat dels diners», va ser menor en altres esferes, particularment en l’organització política del país.
El senyor Riera també va dedicar un apartat a l’anàlisi de la llengua parlada pels jueus i va remarcar que quotidianament usaven el català, i empraven l’hebreu com a llengua culta, tot i que adaptat a la fonètica vernacla.
Sobre el punt si la seva aparença els distingia o no dels cristians, servint-se de textos contemporanis, el conferenciant es pronuncià en ferm qüestionant l’opinió manifestada per altres especialistes: existien divergències i el vestit també ho subratllava. El tema de la roda com a «signe» masculí i femení i les disposicions que la van fer obligatòria a tot l’Occident d’ençà del Concili del Laterà del 1215, va ser un dels punts desenvolupats amb més detall; particularment, les disposicions del reis de la Corona d’Aragó que hi van tenir a veure.
A la conferència, finalment, es van registrar els fets, acreditats documentalment, que certifiquen la persecució dels jueus a casa nostra durant els segles xiii, xiv i xv, contrapunt obligat (a les evidències d’una convivència harmònica) quan es traça una panoràmica de la situació general.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)