El passat dilluns, 9 de març de 2015, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Benet XIII, un bibliòfil excepcional», a càrrec de la Dra. Isabel Escandell Proust, professora titular d’Història de l’Art a la Universitat de les Illes Balears. 

   La conferència tancava el cicle dedicat a la commemoració del VI Aniversari del Concili de Constança amb una figura dissident de l’assistència a aquest esdeveniment: el Papa Benet XIII. La Dra. Escandell va presentar la seva figura des de la seva faceta com a lletraferit. En el món medieval, cap dels papes ha sigut tant excepcional com el Papa Luna. La seva bibliofília va alimentar-se tant des de la compra com la promoció de llibres. Va fer-se un breu recorregut a manera d’introducció per la Biblioteca papal d’Avinyó. Aquesta estava formada per dos espais:


  • Biblioteca Major: Albergava el conjunt dels llibres dels papes. 
  • Studium: Es tractava de la biblioteca privada del Papa, aquella situada amb més proximitat a la seva cambra privada. 

Durant la seva estada a Avinyó, el Papa també va gaudir d’aquest espai. Els diversos inventaris de la biblioteca d’Avinyó ens informa d’un total de 3000 llibres aproximadament. Aquesta xifra és la mateixa per a la biblioteca personal de Benet XIII, el que delata l’extraordinària importància que tenia aquesta. El 1403 fuig d’Avinyó cap a diverses ciutats del sud de França, entre elles, Marsella i Perpinyà. En aquesta fugida, es porta amb si 337 llibres del seu studium.

   Un altre valor que va posar-se de relleu va ser el fet que amb ell s’inaugura una nova manera d’ordenar una biblioteca. La sistematització i catalogació dels llibres no segueix els criteris medievals. Aquest nou sistema queda materialitzat per la fundació el 1407 d’una normativa: la nova ordinatio. Aquest nou sistema d’ordenació no només queda circmuscrit a la seva biblioteca sinó que la biblioteca d’Avinyó també l’adoptarà. L’ordenació venia donada per la matèria del llibre, mentre que la catalogació consistia en la descripció dels continguts i els autors dels llibres. 

   Pel que fa a la seva definitiva estada a Peñíscola el 1410, la seva biblioteca estava distribuïda en quatre espais diferents del castell (llibreria, cambra privada, studium  i tresor). Segons va destacar la conferenciant, una de les fonts principals per conèixer la biblioteca que tenia a Peñíscola és l’inventari parcial que fa el cardenal Pere de Foix, tot just després de la mort de Benet XIII el 1423. Es tractava d’una biblioteca que reflectia els múltiples interessos del seu usuari. La biblioteca estava composada de temes tant diversos com la història, teologia, poesia, filosofia o dret. Per exemple, el gran interès que tenia pel món antic es va materialitzar en la presència de llibres d’autors com Plini el Vell o Sèneca.

   De tots aquests llibres, alguns podien ser comprats, i d’altres eren promoguts per ell mateix. Destaca la seva col·lecció de comentaris bíblics il·lustrats, amb una gran riquesa en el desenvolupament de la figuració marginal. Els pintors que il·lustren aquests llibres eren italians i francesos. En tant que promotor, Benet XIII estableix un taller a Peñíscola que continuarà després de la seva mort. El miniaturista més important d’aquest taller va ser Sancho Gontier, que ja treballava com a pintor a Avinyó. Cal situar la bibliofília de Benet XIII dins el context de la promoció de llibres que portaven a terme diversos eclesiàstics a Avinyó, amb els quals havia mantingut e

stretes relacions i que hauria repercutit també des d’una perspectiva artística.


   Actualment, la biblioteca de Benet XIII es troba dispersada entre Europa i Amèrica. Per exemple, molts dels llibres que van passar a mans d’Alfons el Magnànim, encara avui no s’han localitzat.