El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala
Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «L’etapa
formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents» a càrrec del Dr. Joaquim
Graupera membre de la Junta d’AAR i professor associat de la Universitat de
Barcelona.
Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «L’etapa
formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents» a càrrec del Dr. Joaquim
Graupera membre de la Junta d’AAR i professor associat de la Universitat de
Barcelona.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una
figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La
majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que
es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar
desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove
i que el portaren cap aquesta concepció.
figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La
majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que
es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar
desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove
i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben
en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de
Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar
part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres
integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i
Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de
restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de
les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de
la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica
Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols
nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el
país.
en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de
Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar
part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres
integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i
Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de
restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de
les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de
la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica
Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols
nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el
país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també
amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres
medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer
: Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel
Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont
(1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies
Rogent. Caumont havia publicat un manual
per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen,
1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals
se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació
als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de
manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867)
i la posterior de Josep Gudiol, Nocions
d’arqueologia sagrada catalana (1902).
amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres
medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer
: Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel
Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont
(1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies
Rogent. Caumont havia publicat un manual
per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen,
1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals
se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació
als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de
manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867)
i la posterior de Josep Gudiol, Nocions
d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de
l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de
Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser
publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de
Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser
publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les
associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in
situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va
sortir el 30 d’agost de 1907.
associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in
situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va
sortir el 30 d’agost de 1907.
