El passat dilluns, 3 d’octubre de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada, Universitat de València.
La conferència de la Dra. Montero, segons va explicar ella mateixa, estava basada en la seva tesi doctoral. Tots els estudis els va fer a partir d’arxius, fonamentalment de protocols de notaris, molts d’ells mai analitzats.
Les seves investigacions van concloure que la transmissió de coneixements es realitzava, fonamentalment de 4 maneres: l’aprenentatge en un obrador, l’emulació o superació d’un model, els viatges i la col·laboració en altres professionals.
Cadascuna d’aquestes maneres estava perfectament documentada, i l’explicava amb molts exemples aclaridors. La primera de les maneres va fer que comentés els diferents tipus de relació que hi havia entre els aprenents i els mestres amb el ventall de contractes variats que això comportava segons fossin els deures i les obligacions dels implicats. Es van comentar les característiques d’alguns contractes i alguns dels mestres que els van redactar, com per exemple Pere Nicolau.
La “necessitat” d’emular o superar un model comportava la realització d’una “mostra” que podia ser un esbós (dibuix de l’obra o plànol), un trocet de l’obra o bé una maqueta. Aquesta mostra es servia per demostrar el saber fer de l’artista i era presentava als promotors que l’acceptaven o no. Per fer la mostra es podia fer servir un model d’una obra anterior o bé un mostrari (repertori d’oficis) on apareixien models. El més conegut és el del presbíter Andreu Garcia.
La importància dels viatges dels artistes o dels seus repertoris és prou coneguda i no va endinsar-se molt en ella.
De l’última possibilitat, la col·laboració amb d’altres professionals, va explicar el contracte entre un artista cristià i un picapedrer musulmà conegut com Moro Petit. Amb aquest personatge va posar punt i final a la xerrada.
