Eulàlia Grau (Terrassa, 1946) o “Eulàlia”, tal com signa les seves obres, és una artista catalana de les més significatives pel que fa a un dels episodis de canvi més importants de la societat catalana, el que va de la dictadura de Franco a la primera transició. El seu treball és fruit d’un profund compromís ètic que posa en evidència la manipulació de la imatge i la discriminació de la dona; també denuncia la corrupció, l’abús de poder i la manipulació social, temàtiques que recuperen gran actualitat en aquests moments. Grau utilitza tècniques com el collage i el fotomuntatge per construir un vocabulari iconogràfic impactant. Eulàlia Grau ha estat considerada una autora a mig camí entre el paper de l’artista d’avantguarda i l’activista. A la conferència va fer una relació entre els diferents estils artístics del llarg de la història, sobre tot a l’etapa contemporània, amb la plàstica de la pintura romànica. Aquesta utilitza preferentment formes sintetitzades i simètriques, delimitades per traços rígids (contorns de línies negres), i colors purs i brillants. En entorns convencionals, sense ombres ni profunditat, amb poca o cap representació de paisatge, i sense perspectiva lineal (però sí perspectiva jeràrquica), les figures són hieràtiques i simplificades, juxtaposades i frontals, multiplicades en ritmes repetitius (com també fa la decoració abstracta en bandes, sanefes o greques). Aquesta plàstica que es pot qualificar d’ingenua o primitivista, va fascinar a les avantguardes del segle XX. Al llarg de la conferència va anar desgranant com els diferents estils artístics van anar utilitzant aquests recursos de la plàstica romànica i se la van fer seves .
