El passat dilluns, 18 de maig de 2015, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «D’Armènia a Hajastan. Les esglésies llunyanes», a càrrec del Dr. Francesc Fité i el Dr. Marc Escolà Pons.
La conferència va girar en torn l’art romànic a Armènia. La primera part de la conferència va anar a càrrec del Dr. Marc Escolà, qui va fer un recorregut sobre el passat històric d’Armènia. Va destacar els reiterats conflictes al llarg de la seva història pel control de territoris. Respecte l’origen de la paraula “Armènia”, no hi ha unanimitat en assignar una única hipòtesi. Una de les que té més acceptació és la que sosté que prové del terme “Arminia”. El conferenciant també va destacar l’estreta relació de poder que Armènia va mantindre amb l’Imperi Persa al llarg de la història. Jenofont, al segle IV a.C, ja deia que hi havia una gran similitud de l’armeni amb la llengua persa. Fins el segle III d.C no van haver-hi comunitats cristianes. La conversió del regne d’Armènia al cristianisme va tindre lloc el 301 d.C i va ser dirigit per la figura de Sant Gregori l’Il·luminador (257-330).
Pel que fa a la segona part de la conferència, aquesta va consistir en un recorregut per l’arquitectura del romànic armeni a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot. El moment de màxim esplendor de l’art romànic armeni té lloc arran de la conversió d’Armènia al cristianisme al segle IV. En aquest segle s’introdueix la basílica cristiana. Cal els segles VI i VII el paisatge arquitectònic assumeix el seu moment daurat. Es configura el model d’aquesta arquitectura: església de planta centralitzada (de diversos tipus) longitudinal i cúpula octogonal. Es tracta d’una arquitectura que s’ha d’estudiar en el context d’Anatòlia, de l’Iràn i la zona de Mesopotàmia. També hi té un pes molt important Bizanci. Un altre aspecte molt característic de l’arquitectura del segle XIII és la presència d’escultura en l’estructura de l’edifici. Magnífics exemples d’això són:
– Monestir de Saghmosavank (segle XIII). Hi destaca el nàrtex. Incorpora un sistema de voltes molt variades.
– Monestir de Gandzasar (segle XIII). Va esdevenir un gran centre de coneixement.
– Monestir de Geghard (segle XIII). Sobresurt el mausoleu del príncep Proch Proshian.
