El passat dilluns, 24 de novembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Fer visible l’invisible: matèria i tècnica de la pintura sobre taula romànica catalana», a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic.
La sessió va presentar els resultats de les últimes investigacions entorn la tècnica pictòrica a l’època medieval. L’exposició “Pintar fa mil anys” és la materialització museogràfica de les últimes recerces sobre la pràctica pictòrica en els segles medievals. Aquestes van presentar-se al I Simposi Magistri Cataloniae “Artista anònim, artista amb signatura: Identitat, estatus i rol de l’artista en l’art medieval”, celebrat pel projecte d’investigació Magistri Cataloniae (UAB) i en el qual el MEV va col·laborar. Segons la Sra. Judith Verdaguer, conèixer la pràctica pictòrica és fonamental per poder entendre la gènesi de la pintura medieval. Va iniciar la conferència fent un breu recorregut historiogràfic sobre la tècnica pictòrica dels períodes medievals, destacant els estudis al voltant de la pintura sobre taula noruega com els pioners. Segons la conferenciant, aquest congrès ha sigut de vital importància per fer avançar el coneixement sobre la tècnica pictòrica en època medieval.
Les investigacions han permès conèixer més a fons la tècnica d’algunes de les obres més importants de la pintura romànica catalana:
- Baldaquí de Ribes (primer quart del segle XII)
- Frontal de Sant Vicenç d’Espinelves (c. 1187)
- Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò (primer quart del segle XII)
- Altar de Santa Maria de Lluçà (segon quart del segle XIII)
A partir de les dades textuals, proporcionades pels tractats de Teòfil i Cennino Cennini dels segles XII i XV, i de les tècniques de conservació i restauració més avançades, es va explicar la manera de fer dels pintors medievals. Pel que fa a la preparació de la fusta, aquesta es caracteritzava per l’aplicació de dues capes de guix (gesso grosso i gesso sottile). El següent pas era fer un dibuix preliminar. El frontal de Puigbò, gràcies a la refrectografia infrarroja, ha deixat al descobert l’ús per part del pintor del carbonat i la tinta negra, una tècnica de la qual parla Cennino Cennini en la seva obra Il Libro dell’Arte. Un cop estava preparada la fusta es procedia a pintar. Els pigments sorgien de minerals naturals (lapislàtzuli, cinabri, blanc de plom, carbó…). Era una pintura que explotava al màxim els recursos de la natura. La varietat de colors s’obtenia per mitjà de la barreja de colorants orgànics provinents del murex, quermes o l’indi i s’aplicaven en la il·luminació de manuscrits i en el tenyit dels teixits dels més alts dignataris. Els aglutinants eren l’ou i les coles de restes d’animals, per exemple, en el Baldaquí de Ribes s’han descobert residus d’oli de llinosa en la mandorla de Crist. La conferència va finalitzar amb un dels aspectes de la pintura que es de vital importància en aquest període: el daurat. El seu caràcter com a símbol de la llum divina i el seu alt preu el convertia en un color molt preuat. Això feia que el seu ús no sigués habitual i es reservava a les zones més importants de la peça.
Per a més informació: Museu Episcopal de Vic
