.jpg)
El passat dilluns 18 de març de 2013, a la Sala
Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la
conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de
l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Joaquim
Graupera, secretari d’AAR.
Francesc Carreras i
Candi (Barcelona, 1862-1937) va ser un personatge polifacètic. Graupera
va realitzar en un primer moment un esbós biogràfic del personatge. Carreras es
va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1882. Va
ocupar diversos càrrecs polítics formant part primer del Cercle Liberal
Conservador de Cánovas del Castillo i després de la Lliga Regionalista. Cal
destacar el càrrec de regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1891-1922) on va
promoure la publicació de documents inèdits de l’arxiu municipal, com Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell
barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la
comissió d’Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou
cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la
Companyia per a la canalització de l’Ebre des de 1924. Com a professor va
impartir història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l’Ateneu
Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí
de la qual publicà nombrosos treballs històrics com també diversos articles en
una variada quantitat de publicacions periòdiques. També va ser important com
afeccionat a la filatèlia fundant, el 1901, la Societat Filatèlica
Catalana i va ser membre dels congressos de la Unió Postal
Universal de Berna (1900) i Roma (1906). Des del 1920
fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.
Candi (Barcelona, 1862-1937) va ser un personatge polifacètic. Graupera
va realitzar en un primer moment un esbós biogràfic del personatge. Carreras es
va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1882. Va
ocupar diversos càrrecs polítics formant part primer del Cercle Liberal
Conservador de Cánovas del Castillo i després de la Lliga Regionalista. Cal
destacar el càrrec de regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1891-1922) on va
promoure la publicació de documents inèdits de l’arxiu municipal, com Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell
barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la
comissió d’Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou
cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la
Companyia per a la canalització de l’Ebre des de 1924. Com a professor va
impartir història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l’Ateneu
Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí
de la qual publicà nombrosos treballs històrics com també diversos articles en
una variada quantitat de publicacions periòdiques. També va ser important com
afeccionat a la filatèlia fundant, el 1901, la Societat Filatèlica
Catalana i va ser membre dels congressos de la Unió Postal
Universal de Berna (1900) i Roma (1906). Des del 1920
fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.
Joaquim Graupera va centrar la
major part de la conferència a descriure la seva afecció a l’excursionisme.
L’any 1881 va ingressar a l’Associació
Catalana d’Excursions Científiques amb 19 anys. La primera de les seves
excursions va ser a Pedret (29 al
31 de maig de 1887) juntament amb
Aulèstia, Gallardo, Palau i Casades. Va ocupar també càrrecs de responsabilitat
a l’Associació: va secretari de l’ACEC en el període 1888-1890 i va contribuir, el 1891,
a la fundació del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va ser
vicepresident el 1912. De les seves excursions, moltes d’elles publicades en el
butlletí de l’entitat, en destaquen les descripcions dels castells (Montserrat,
La Roca, Taradell, Burriac…). A banda de la seva herència documental referent
a la transcripció de documents, llegà unes quantes cròniques inèdites de les
excursions, dibuixos i fotografies que actualment són testimonis d’uns edificis
que han arribat molt malmesos a l’actualitat.
major part de la conferència a descriure la seva afecció a l’excursionisme.
L’any 1881 va ingressar a l’Associació
Catalana d’Excursions Científiques amb 19 anys. La primera de les seves
excursions va ser a Pedret (29 al
31 de maig de 1887) juntament amb
Aulèstia, Gallardo, Palau i Casades. Va ocupar també càrrecs de responsabilitat
a l’Associació: va secretari de l’ACEC en el període 1888-1890 i va contribuir, el 1891,
a la fundació del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va ser
vicepresident el 1912. De les seves excursions, moltes d’elles publicades en el
butlletí de l’entitat, en destaquen les descripcions dels castells (Montserrat,
La Roca, Taradell, Burriac…). A banda de la seva herència documental referent
a la transcripció de documents, llegà unes quantes cròniques inèdites de les
excursions, dibuixos i fotografies que actualment són testimonis d’uns edificis
que han arribat molt malmesos a l’actualitat.
De les seves excursions cal
remarcar les que va efectuar amb Joaquim Miret i Sans, els quals es coneixien a
nivell familiar per l’amistat dels pares. La primera de les excursions junts va
ser al Pallars on hi anaren diverses vegades (la primera el 1896
i la segona per la primavera–estiu del 1897). També van viatjar, el 1905, a la
Cerdanya i l’Urgell on també hi van tornar al 1912.
remarcar les que va efectuar amb Joaquim Miret i Sans, els quals es coneixien a
nivell familiar per l’amistat dels pares. La primera de les excursions junts va
ser al Pallars on hi anaren diverses vegades (la primera el 1896
i la segona per la primavera–estiu del 1897). També van viatjar, el 1905, a la
Cerdanya i l’Urgell on també hi van tornar al 1912.
Finalment,
Graupera va fer referències a la seves estades i excursions pel Maresme on
tenia la segona residència a Argentona. En aquest indret publicà una sèrie de
llibres amb el titol comú de Biblioteca Històrica del Maresme.
Graupera va fer referències a la seves estades i excursions pel Maresme on
tenia la segona residència a Argentona. En aquest indret publicà una sèrie de
llibres amb el titol comú de Biblioteca Històrica del Maresme.
