El passat dilluns 5 de novembre de 2012, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Els abats promotors del monestir de Sant Joan de les Abadesses» dins el cicle L’art gòtic a l’abast. L’acte va ser presentat per Joaquim Graupera secretari d’AAR.
La Dra. Marta Crispí es va llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, especialitat Història de l’Art, l’any 1991 i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona deu anys més tard amb la tesi Iconografia de la Mare de Déu a Catalunya al segle XIV, dirigida per la Dra. Francesca Español. Actualment, és directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya i ha publicat diversos articles sobre la iconografia mariana. És també coeditora del llibre El monestir de Sant Joan de les Abadesses, publicat l’abril del 2012, que va ser presentat per AAR el passat dilluns 16 d’abril de 2012.
Després d’una introducció en què va repassar la història fundacional del monestir i l’interès historiogràfic que suscità aquest edifici des del segle xix, Marta Crispí inicià l’eix central de la xerrada amb la descripció de les obres promogudes durant l’etapa d’esplendor del monestir entre els segles xiv i xv durant els abadiats de Ramon de Bianya (1324-1348) i el seu home de confiança Ramon de Palol († 1348), Arnau de Vilalba (1393-1427) i Pere de Montcorb (1427-1447).
Les obres promogudes per Ramon de Bianya tenien com a teló de fons l’exaltació de l’orde canonical i la renovació de la vila a redós del monestir. En ell va influir decisivament el viatge a la cort d’Avinyó des d’on importà noves idees estètiques. D’aquesta etapa hi ha documentats la tomba de l’abat Miró i diversos retaules com el de Sant Agustí, Santa Maria la Blanca, Sant Andreu, el retaule de la Passió (avui al MEV) i Sant Antoni. L’artífex que treballà en aquestes obres és Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses i tenen com a punt en comú la utilització de l’alabastre de Beuda.
L’abat Arnau de Villaba formava part d’una família connectada amb centres de poder del Principat. Va ostentar càrrecs a la Generalitat i el seu germà Marc va ser abat de Ripoll i Montserrat. Aquest fet marcà un gran nivell de protagonisme que queda palès en la presència de la seva heràldica en les obres promogudes per ell, com els treballs en el pis superior del claustre romànic, el paviment del monestir i el nou palau abacial. Pel que fa al mobiliari litúrgic, va encarregar els frontals dels Evangelistes (avui al MEV), el frontal de la Resurrecció, la capa pluvial i l’encàrrec de policromar el grup escultòric del Davallament.
L’últim dels abats tractats va ser Pere de Montcorb, el qual es va veure obligat a renovar el monestir per fer front als desperfectes del terratrèmol del 1428 que afectà la capçalera arran de l’enderroc del campanar que estava situat al creuer. Va ser el responsable de la nova cobertura del presbiteri i del nou claustre gòtic obrat amb pedra de Girona.
.JPG)
.JPG)
