El passat dissabte 14 de maig de 2001 es va fer l’última visita comentada del curs 2010-2011 a Canet i Blanes.
La visita va començar a les 10 del matí a la Casa-Museu de Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que el museu es troba tancat per reformes, varen obrir especialment per a nosaltres gràcies a les gestions de Vicente de la Fuente, el qual ens va fer les oportunes explicacions.
La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L’arquitecte modernista i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919. Tota la casa es troba decorada amb elements extrets de les obres de Domènech com l’antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l’església de Comillas, la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l’Hospital de Sant Pau, les escales d’accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l’església del Seminari de Comillas, per citar-ne alguns exemples. La masia Rocosa, edifici situat darrere de la Casa Domènech, va ser comprada per l’ajuntament l’any 1991 per dedicar-la a la divulgació de les obres i la vida de l’arquitecte modernista.
La visita va començar a les 10 del matí a la Casa-Museu de Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que el museu es troba tancat per reformes, varen obrir especialment per a nosaltres gràcies a les gestions de Vicente de la Fuente, el qual ens va fer les oportunes explicacions.
La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L’arquitecte modernista i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919. Tota la casa es troba decorada amb elements extrets de les obres de Domènech com l’antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l’església de Comillas, la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l’Hospital de Sant Pau, les escales d’accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l’església del Seminari de Comillas, per citar-ne alguns exemples. La masia Rocosa, edifici situat darrere de la Casa Domènech, va ser comprada per l’ajuntament l’any 1991 per dedicar-la a la divulgació de les obres i la vida de l’arquitecte modernista.
A continuació vàrem visitar el castell de Santa Florentina. Els orígens d’aquesta casa forta es remunten al segle XI. En el segle XVI, la masia va passar a Dimas Montaner i la seva família la va posseir fins al canvi de titularitat a favor de la família Capmany, propietaris del castell en l’actualitat. La part que vàrem poder visitar va ser part de l’ampliació efectuada entre 1900 i 1910, per Domènech i Montaner. L’arquitecte va donar un aire medieval a la casa forta amb la introducció de peces provinents del Santuari del Tallat (portes, finestres i part del claustre). També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900, i que va atorgar el nou nom a la casa forta. El castell alberga una interessant col·lecció d’obres d’artistes catalans de principis del segle XX.
A la tarda, després de dinar vam visitar les restes gòtiques de Blanes amb les explicacions de Joan Valero. Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes del Palau de Blanes i de l’església parroquial de Santa Maria de Blanes, adossada al mateix. Bernat IV de Cabrera, l’any 1381, va adquirir aquesta propietat a Ramon de Blanes. El palau va ser aixecat al mateix temps que l’església a cavall dels segles XIV i XV i en va dirigir les obres el prestigiós arquitecte Arnau Bargués. Tenia forma rectangular i estava estructurat en planta i pis al voltant d’un pati d’armes. Comptava amb quatre torres de defensa, dues de rodones a la banda de mar i dues de quadrades a la de muntanya. Una d’aquestes avui és ocupada pel campanar de Santa Maria.
Malgrat que el palau ja estava força malmès, el 22 de juliol del 1936 l’església va ésser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l’estructura va cedir. Tan sols es van salvar la façana, el campanar i la sagristia. L’actitud decidida d’alguns blanencs, comandats per l’alcalde de l’època, va impedir, després de l’incendi, que l’acabessin d’enderrocar per destruir-la completament. Acabada la guerra civil, l’abril de 1940 es començaren les obres de restauració a càrrec de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí. Durant la visita solament vam poder veure restes fragmentàries molt mal conservades, fet que denota el poc interès del municipi per la seva conservació.
També es va poder visitar la font gòtica situada al carrer Ample i que Joan Valero ha estudiat i publicat. La font va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes, l’any 1438. La construcció de la font fou la resposta a una situació d’insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d’epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. L’estat actual és fruit d’una restauració per assegurar les pedres i separar-la del teatre modern adossat, antic cinema Maryan. Les obres van acabar el 2006 i des de llavors ja no subministra aigua potable per preservar-ne la seva conservació.
A la tarda, després de dinar vam visitar les restes gòtiques de Blanes amb les explicacions de Joan Valero. Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes del Palau de Blanes i de l’església parroquial de Santa Maria de Blanes, adossada al mateix. Bernat IV de Cabrera, l’any 1381, va adquirir aquesta propietat a Ramon de Blanes. El palau va ser aixecat al mateix temps que l’església a cavall dels segles XIV i XV i en va dirigir les obres el prestigiós arquitecte Arnau Bargués. Tenia forma rectangular i estava estructurat en planta i pis al voltant d’un pati d’armes. Comptava amb quatre torres de defensa, dues de rodones a la banda de mar i dues de quadrades a la de muntanya. Una d’aquestes avui és ocupada pel campanar de Santa Maria.
Malgrat que el palau ja estava força malmès, el 22 de juliol del 1936 l’església va ésser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l’estructura va cedir. Tan sols es van salvar la façana, el campanar i la sagristia. L’actitud decidida d’alguns blanencs, comandats per l’alcalde de l’època, va impedir, després de l’incendi, que l’acabessin d’enderrocar per destruir-la completament. Acabada la guerra civil, l’abril de 1940 es començaren les obres de restauració a càrrec de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí. Durant la visita solament vam poder veure restes fragmentàries molt mal conservades, fet que denota el poc interès del municipi per la seva conservació.
També es va poder visitar la font gòtica situada al carrer Ample i que Joan Valero ha estudiat i publicat. La font va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes, l’any 1438. La construcció de la font fou la resposta a una situació d’insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d’epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. L’estat actual és fruit d’una restauració per assegurar les pedres i separar-la del teatre modern adossat, antic cinema Maryan. Les obres van acabar el 2006 i des de llavors ja no subministra aigua potable per preservar-ne la seva conservació.
