El passat dilluns 11 d’abril de 2011 va tenir lloc la conferència el Sr. Alberto Velasco conservador del Museu de Lleida, diocesà i comarcal amb el títol de “El col·leccionisme de pintura gòtica i la dispersió dels retaules catalans”. Va centrar el tema al Pirineu, una de les zones que ha patit una dispersió patrimonial més forta i, que a la vegada, ha estat una de les àrees on els antiquaris del primer terç del segle XX han deixat més rastre documental. També perquè és la zona que més he treballat en el decurs de les seves recerques que giren entorn a la tesi doctoral.
La primera part de la conferència, després de deixar clara la relació, però també la diferenciació, entre col·leccionisme i comerç d’art, l’ha centrada en parlar precisament del col·leccionisme com a disciplina d’estudi, tot remarcant la tradició existent a Catalunya que pren froça a partir de la segona meitat del segle XIX, tot i que amb el Romanticisme i la Renaixença, el col·leccionisme a casa nostra pren una nova dimensió. Es comença a col·leccionar i valorar l’art medieval, sobretot en l’àmbit privat, i s’endeguen ben aviat els primers estudis de pintura gòtica, cap a finals s. XIX. També es va referir al que fins ara s’ha fet en l’estudi del col·leccionisme, centrant-se de forma especial en la pintura. En aquest sentit va fer referència als grans col·leccionistes, com Plandiura.
La segona part de la conferència la va dedicar a veure la dispersió dels retaules a Catalunya, en relació al col·leccionisme, integrant-hi aquí exemples estudiats per ell en la zona del Pirineu, cas del retaule d’Enviny de Pere Espallargues, o el de La Marededéu del Soler; el retaule de Bernat Despuig de les Valls d’Aneu; el retaule de Sant Martí d’Escalarre o el retaule de Son. La indagació que es mostra per localitzar les peces dispersades, les compravendes que tingueren com un dels protagonistes mes destacats al Sr. Bardolet i tot un munt d’anècdotes que giren entorn a aquest comerç d’art, han omplert la part final de la conferència.
La primera part de la conferència, després de deixar clara la relació, però també la diferenciació, entre col·leccionisme i comerç d’art, l’ha centrada en parlar precisament del col·leccionisme com a disciplina d’estudi, tot remarcant la tradició existent a Catalunya que pren froça a partir de la segona meitat del segle XIX, tot i que amb el Romanticisme i la Renaixença, el col·leccionisme a casa nostra pren una nova dimensió. Es comença a col·leccionar i valorar l’art medieval, sobretot en l’àmbit privat, i s’endeguen ben aviat els primers estudis de pintura gòtica, cap a finals s. XIX. També es va referir al que fins ara s’ha fet en l’estudi del col·leccionisme, centrant-se de forma especial en la pintura. En aquest sentit va fer referència als grans col·leccionistes, com Plandiura.
La segona part de la conferència la va dedicar a veure la dispersió dels retaules a Catalunya, en relació al col·leccionisme, integrant-hi aquí exemples estudiats per ell en la zona del Pirineu, cas del retaule d’Enviny de Pere Espallargues, o el de La Marededéu del Soler; el retaule de Bernat Despuig de les Valls d’Aneu; el retaule de Sant Martí d’Escalarre o el retaule de Son. La indagació que es mostra per localitzar les peces dispersades, les compravendes que tingueren com un dels protagonistes mes destacats al Sr. Bardolet i tot un munt d’anècdotes que giren entorn a aquest comerç d’art, han omplert la part final de la conferència.
