[21/03/2011] – Conferència de la Dra. Francesca Español sobre “La catedral d’Urgell i la diàspora del seu mobiliari litúrgic envers col•leccions i museus”

El passat dilluns 21 de març de 2011, la Dra. Francesca Español va realitzar la segona de les conferències del cicle Art medieval i col·leccionisme, amb el títol “La catedral d’Urgell i la diàspora del seu mobiliari litúrgic envers col·leccions i museus”. L’acte va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 – Barcelona) a les 19 hores i hi van assistir cinquanta-dues persones. La Dra. Español va anar descrivint el desmantellament del mobiliari litúrgic de la catedral de la Seu d’Urgell a partir de les restauracions de Puig i Cadafalch el 1918 i pels efectes de la Guerra Civil i per altres intervencions durant el franquisme. Un dels exemples citats va ser el retaule dedicat a Sant Miquel i Sant Pere del pintor Jaume Cirera, que es va fraccionar. Una part es troba conservada al MNAC, però d’altres es van dispersar a partir de la compravenda de diversos antiquaris de França i Nova York; una d’elles anà a parar a la col·lecció privada de José María del Palacio y Abárzuza, tercer conde de Las Almenas. La venda fragmentada dels retaules, com és de suposar, incrementava els guanys de l’antiquari i facilitava el trasllat de les peces. 

Un altre altar afectat va ser el de Santa Caterina: en treure el retaule barroc, van aparèixer al darrere diverses pintures murals les quals, un cop arrencades, es van dispersar entre el Museu Diocesà de Vic, una col·lecció privada i posterior dació al MNAC i a la Abegg Stiftung de Riggisberg a Suïssa.
La capella de Sant Ermengol també va quedar repartida entre diverses col·leccions. Algunes peces van anar a parar a la col·lecció Plandiura i al Museo de Bellas Artes de Bilbao i d’altres a la col·lecció del Dr. Pérez Rosales del Museu Maricel de Sitges. Una de les parts més interessants de la conferència de la Dra. Español va ser la que dedicà a la disgregació del cadirat del cor gòtic de l’aspecte original del qual tenim constància a partir de fotografies antigues i dels dibuixos de Puig i Cadafalch.

Part del cadirat anà a la col·lecció Lázaro Galdiano de Madrid i altres, a partir de l’activitat de l’arquitecte Arthur Byne (1884-1935), a la col·lecció de William Randolph Hearts (1863-1951) al San Simeon Hearts Castle. També es va perdre el retaule major que era semblant al de la catedral de Barcelona i que ara el podem localitzar a la capella major de la catedral de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.
Finalment, es van comentar alguns dels teixits desapareguts com l’Estendard de Sant Ot, actualment al DHUB-Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, signat per la brodadora Elisava, i el frontal brodat, actualment al Victoria and Albert Museum de Londres.

La catedral de la Seu d’Urgell en una foto d’autor desconegut d’inicis del segle XX (del llibre Catalunya en blanc i negre. Ed. Espasa Calpe)