El passat dilluns dia 19 de març de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis
Catalans, tingué lloc la darrera de les conferències del cicle «Les obres Mestres del Romànic Català. Commemoració dels 40 anys de la Societat Amics de l’Art Romànic/ IEC».
La xerrada cloenda del cicle anà a càrrec de la Dra. Francesca Español qui davant d’una vuitantena de persones, impartí la conferència “La història historiada d’un paradigma arquitectònic: Sant Vicenç de Cardona”.
Prèviament, la Dra. Español, com a Presidenta d’AAR, agraí als assistents la seva fidelitat participativa al llarg de tot el cicle i els emplaçà de cara a les properes activitats.
Durant la seva exposició, la Dra. Español comentà que Sant Vicenç de Cardona no és una “joia” diferent de les tractades en les conferències anteriors. També en ella, s’hi ha de fer una anàlisi profunda per tal de destriar el que ha estat afegit al llarg del segles d’allò que la conformava inicialment.
Va fer incidència en què és el que veiem ara, què van veure els primers estudiosos de l’art i què formava part de l’edifici inicial tot parlant de la seva transformació en caserna a partir del SXVIII. Tot el seu raonament (comentaris i afirmacions) estava basat en la documentació existent (un exemple en poden ser els escrits de Francisco de Zamora i de Jaime Villanueva).
Sant Vicenç de Cardona era una església molt petita (hi havia poca població) fins que l’any 986 el comte Borrell atorgà Carta de Població a tot aquell que anés a viure al castell de Cardona i als seus voltants. És la carta de població més antiga de tota Catalunya i atragué a molta gent. La nau actual es començà a construir el SXI per ordre del vescomte Bermon que es feu promotor per tal d’expiar els seus pecats.
Pels estudis realitzats la nau és del SXI mentre que la volta de canó el XII. Hi hauria un cos occidental amb una escala a cada banda (a l’estil de Ripoll) però una d’elles va desaparèixer en les reformes. La cripta serviria per anivellar el terreny però també permetria que fos una Confesio on hi hauria relíquies de Sant Jaume i hi poguessin anar pelegrins. El claustre s’incorporà el SXIV i es convertí en caserna el XVIII.
Com a usos curiosos que ha tingut Sant Vicenç de Cardona, la Dra. Español comentà que en ella es van gravar escenes de “Campanadas a medianoche” (Orson Wells) i que Jordi Savall hi fa moltes gravacions amb Hesperion XXI perquè, segons ell, l’ acústica és extraordinària.
Amb un torn de precs i preguntes es donà per acabada la sessió i el cicle.
