El passat dilluns 24 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros. Historiadora de l’art i sots presidenta d’AAR.
El Tern de la Capella Reial de Granada apareix documentada en el testament de Ferran II signat a Madrigalejo el 22 de gener de 1516 en què cita que el diposita a l’esmentada capella granadina per tal de que serveixi per a l’ús litúrgic de la mateixa. La capella s’havia començat a construir el 1505 per Enrique Egas en estil gòtic, intervenint també en la seva construcció Juan Gil d’Hontañón, Juan de Badajoz el Vell i Lorenzo Vázquez de Segòvia.A la mort dels dos monarques estava encara inacabada, fet que obligà a sebollir-los en el convent de Sant Francesc de Granada a la espera que les obres concloguessin.
El Tern apareix citat a la documentació a l’Arxiu de la Capella Reial de Granada amb diversos noms: tern de malla de vellut; tern xapat o tern blanc. Actualment el conjunt es troba repartit entre el Museu de la Capella Reial de Granada, i el Musée des Tissús de Lió on es conserva la capa pluvial.
El tern va ser encarregat, segons Rosa M. Martin i Ros entre el 1492 (Conquesta de Granada) i el 1504 (Inici de la construcció de la capella i any de la mort de la reina Isabel I de Castella i per tant Ferran deixa de ser rei de Castella i Lleó). Segons ella, també corrobora aquesta tesi el fet que a l’heràldica del Tern aparegui l’escut de Granada en el blasó dels RR.CC. El teixit del Tern és un vellut tallat, llavorat amb anellats a dues alçades, amb fons de tafetà compost i làmina metàl·lica. La decoració és d’ovals formats amb un conjunt de tiges gruixudes, carnoses, amb brots de fulles, agafats per corones per formar els rombes, en els quals alternen els diferents emblemes heràldics dels monarques: castells, lleons, barres, àguiles de Sicília i magranes de Granada.
Les parts brodades amb imaginaria (escapulari de la casulla i la capa, i capelló de la capa), ho són amb tècnica de brodat de pintura a l’agulla. Sedes policromes, aplicació de teixit de vellut i plaquetes metàl·liques . No es coneix actualment el taller que ho va obrar però s’hi poden observar diverses mans: un artífex de més qualitat devia fer la cara i altres de secundaris els altres elements. Una de les característiques singulars del conjunt són les plaques metàl·liques que li donen un cert relleu, elaborades en argent daurat, i que li han valgut el nom de “Terno blanco chapado” o “imagineria de bulto chapado”. Les dues dalmàtiques i el collarí tenen brodats diferents als targetons de les bocamànigues i dels faldons, així mateix en els “jabastros” que en forma de tirants recorren la part anterior i posterior; es tracta de brodat de sedes i fil metàl·lic amb molt de relleu, purament decoratiu.
La casulla, les dues dalmàtiques i un capelló són conservats al Museo de la Capilla Real de Granada. Van ser restaurats per l’Instituto Andaluz de Patrimoni, situat a Sevilla, de la Junta de Andalucia, el 1996.
Rosa M. Martín i Ros es va entretenir més en la descripció iconogràfica de la capa pluvial conservada a Lió ja que ha estat estudiada per ella i publicada a MARTIN ROS, Rosa M., VALLANSOT, Odile, SCHOEFER, Marie “Lachape de la Capilla Real de Grénade au Musée des Tissus de Lyon”. Bulletin de liaison du Centre international d’étude des Textiles Anciens,núm.74, 1997, p. 108-133 (Estudis històrico-artístic, anàlisi del teixit i restauració de la capa). En aquesta hi ha 7 capelles amb iconografia de sants identificats per un filacteri i l’atribut que els identifica. A la central hi ha representada el Pare Etern i l’escapulari es troba dividit en dues parts. A la dreta hi ha Sant Joan Evangelista, Sant Andreu i Sant Jaume el Menor i a l’esquerrra hi ha Sant Pere, Sant Joan, Sant Bartomeu i Sant Jaume el Major. En el capelló hi ha representada l’ascensió de Crist envoltat dels apòstols.
El teixit del Tern, degut a les similituds s’ha comparat amb el “Frontal de Sixte IV” de la basílica de Sant Francesc d’Assís fet per Antonio Maloqui, teixidor de Florència. Aquest teixidor rebé encàrrecs del rei Ferran, i en no saber amb exactitud quins eren, alguns autors li han atribuït el teixit del Tern. Si no es tracta d’un d’aquests encàrrecs, el teixit pot ser fet a València, on el Gremi de Velluters va ser protegit pel rei i per semblances estilístiques amb altres teixits contemporanis.
La capa del Tern va ser venuda pel Capítol de la Capella Reial de Granada el 1870. El 1893 era a la Col·lecció Spitzer, a la venda de la qual el mateix any la va comprar el Musée des Tissus de Lió.
